divendres, 26 de gener de 2018

Antologia portàtil de la poesia universal (58): Bob Dylan






LA NOIA DEL PAÍS DEL NORD
Si viatges pel bell nord glaçat
On el vent bat el cel fronterer
Dóna´m records a una noia d´allà
Fa temps jo l´havia estimada

Si hi ets quan hi ha tempestes de neu
Quan el riu gela i l´estiu se´n va
Mira´m si té un jersei prou calent
Que l´abrigui dels crits que fa el vent

Mira´m si els seus cabells són tan llargs
Si fan rius juganers sobre els pits
Mira´m si els seus cabells són tan llargs
Si els duu com sempre els he recordat

No sé si encara em guarda un record
Jo per ella he pregat molt sovint
Tant de nit en la meva foscor
Com de dia en la meva claror

Bé, si viatges pel bell nord glaçat
On el vent bat el cel fronterer
Dóna´m records a una noia d´allà
Fa temps que l´havia estimada

Bob Dylan (1941-)

(Jordi Batiste i Gerard Quintana, Els miralls de Dylan)






GIRL FROM THE NORTH COUNTRY
Well, if you’re travelin’ in the north country fair
Where the winds hit heavy on the borderline
Remember me to one who lives there
She once was a true love of mine

Well, if you go when the snowflakes storm
When the rivers freeze and summer ends
Please see if she’s wearing a coat so warm
To keep her from the howlin’ wind

Please see for me if her hair hangs long,
If it rolls and flows all down her breast.
Please see for me if her hair hangs long,
That’s the way I remember her best.

I’m a-wonderin’ if she remembers me at all
Many times I’ve often prayed
In the darkness of my night
In the brightness of my day

So if you’re travelin’ in the north country fair
Where the winds hit heavy on the borderline
Remember me to one who lives there
She once was a true love of mine