diumenge, 13 de maig de 2018

Un article d’Enric Sòria i un altre de Joan Garí sobre «La literatura recordada»

Ahir, Enric Sòria i Joan Garí van publicar en Posdata, suplement literari del Levante-EMV, sengles ressenyes sobre La literatura recordada. Ocupen dues pàgines del diari. N’hi ha per a estar content. I agraït.

Enric Sòria assenyala en la seua ressenya (De les virtuts de la literatura) que els 101 contrapunts de lectures d’aquest llibre «dialoguen amb els que els precedeixen o segueixen, i van succeint-se d'una manera orgànica, siga per la mena d'autors que hi desfilen o per les qüestions que susciten. També sovint, en cada text dialoguen els autors esmentats amb els crítics que se n'han ocupat —alguns dels nivell de Bajtin, Kundera, Ferrater, Citati o Steiner—. Llavors, les reflexions sobre el fet literari que el diàleg provoca arriben a ser molt penetrants». 

Sòria hi afegeix que «per a disfrutar-lo com cal, un llibre com aquest exigeix la participació activa del lector, que hi ha de fer els seus propis contrapunts». Ell mateix ha predicat amb l’exemple, criticant algunes de les valoracions que hi he exposat. Així, afirma que en la meua lectura d’Èsquil em deixe dur per un cert prejudici neoclàssic de veure en el gran tràgic un autor primitiu i arcaic. També remarca, o detecta, que quan parle de poesia em trobe una mica incòmode. Que no m’acaba d’agradar, vaja, o alguna cosa pitjor. Són observacions que he llegit amb el més gran interès i que m’han fet pensar. Enric Sòria acaba el seu article amb un elogi de la meua manera d'escriure. 

Joan Garí comenta en Una llum de qualitat de vulva que la literatura recordada a què al·ludeix el títol del meu llibre «és aquella destil·lada de la lectura o la relectura més o menys compulsiva, aquella mena de tracte que només estimulen els grans mestres de la paraula. Iborra s’aferra a aquest ferro roent i va desgranant la seua mirada encuriosida però sistemàtica». Un aspecte que destaca de La literatura recordada són les nombroses vegades que hi parle del meu pare. Garí ens considera a tots dos, al meu pare i a mi, uns «erudits colossals». 

He d’advertir, per tal d’evitar malentesos, que el títol de la ressenya de Joan Garí fa referència únicament a una frase sorprenent de Josep Pla, citada en un dels contrapunts de lectura de La literatura recordada

Podeu llegir completes les ressenyes d’Enric Sòria i Joan Garí fent clic en aquests enllaços:

Enric Sòria, De les virtuts de la literatura (Posdata, Levante-EMV, 12/05/2018)
Joan Garí, Una llum de qualitat de vulva (Posdata, Levante-EMV, 12/05/2018)