Un llibre que millora el lector: una ressenya de Xavier Diez sobre «L’estupor» de Josep Iborra

Xavier Diez ha publicat en el digital de cultura Descriu un article ben remarcable sobre L’estupor de Josep Iborra. Afirma, d’entrada, que «hi ha llibres que sorprenen per la dificultat a l’hora de classificar-los, que es resisteixen a una etiqueta convencional. I L’estupor és un d’aquests». Assaig? Memòries? Dietari? «La primera constatació és que ens trobem davant un text heterogeni, una compilació d’escrits esparsos recollits i ordenats pel fill de l’autor, Enric Iborra, i que tanmateix prenen sentit, com si ens trobéssim amb la reconstrucció d’alguna de les passions de Johann Sebastian Bach, a partir dels fragments de partitures desordenades i incompletes. El resultat: un llibre d’aparença complexa i densitat conceptual.» 

Per a Xavier Diez, «Josep Iborra hauria de ser considerat un dels millors assagistes de la literatura catalana» i L’estupor «reconstruït per part del seu fill a base d’escrits inèdits compilats després de la seva mort, ara farà set anys, es pot considerar un descobriment. El descobriment d’uns textos molt potents, redactats amb una finor i barroquisme de dimensions napolitanes, que ens descobreix un assagista molt fi, amb una escriptura exquisida, moltes coses a dir (potser amb certes sobredosis de transcendència) i que obliga els lectors a rebel·lar-nos contra la superficialitat obligada per la lectura en diagonal. En altres paraules, L’estupor és un llibre que millora el lector».

Podeu llegir l’article complet de Xavier Diez clicant aquest enllaç: Un llibre que millora el lector