Ahir va morir Vicent Raga, als setanta anys d’edat. Va ser professor de filosofia, editor i col·laborador de les revistes Caràcters i L’Espill. Durant els anys 70 va impulsar, a més de la col·lecció d’assaig de l’editorial Albatros, la traducció al català de textos de Gombrich, Althusser, Habermas, Adorno o Luckács També va traduir obres com De la certesa de Wittgentsein.
Va ser molt amic del meu pare, i sentia una autèntica veneració per la seua memòria. Recorde, ara, l’entusiasme amb què va acollir la publicació de L’estupor. En els últims anys vaig tenir la sort de tractar Vicent Raga amb una certa regularitat. Sempre em mostrava un gran afecte. Se’m queda el record d’una persona molt generosa, d’una gran cultura.
Francesc Pérez Moragón va publicar ahir en eldiario.es un article excel·lent sobre la seua figura: Discreció i dignitat.
He trobat aquest blog per casualitat, però continuaré visitant-te perquè m'interessa un lloc on parlen de llibres i que m'ajudin a tindre un millor criteri a 'hora de triar les meves lectures
ResponEliminaSigué professor meu als noranta a l'IES Carles Salvador d'Aldaia. Molt bon professor d'ètica i filosofia i un enamorat de Montaigne. Gran record i molt generós. Que la terra li siga lleu.
ResponElimina