Tothom coincideix a elogiar la bellesa de la Llonja de València, més encara amb la inauguració de la reforma de la plaça del Mercat. És difícil, però, justificar per què una determinada obra d’art —un edifici, una composició musical, un quadre, una obra literària— té o no un gran valor més enllà de proclamar que m’agrada o no m’agrada. Joaquim Iborra, en un article que ha publicat en el Diari La Veu del País Valencià sobre la Llonja de València, assenyala que «només hi ha una manera d’entrar en una obra d’art i és a partir del detall. Més enllà de la primera impressió global —que també val, però que s’esgota aviat en la seua mateixa indefinició—, la comprensió d’un fet artístic, de qualsevol fet, passa necessàriament per la comprensió d’un detall; d’un detall darrere un altre. L’acumulació de l’observació de molts detalls ens donarà, a la llarga, una comprensió del conjunt més definida i clara. En definitiva, una impressió més fonda que la primera».
És el que ha fet en aquest article, que podeu llegir complet fent clic en aquest enllaç: Un detall de la Llonja de València.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada