Joaquim Iborra va publicar ahir en el Diari La Veu del País Valencià un article en què ressegueix la invenció del sentit que en l’actualitat té la paraula confort. Inicialment, volia dir consol. Aquesta transformació semàntica, escriu, «té el seu origen en la idea anglesa de l’interior domèstic, el que ells anomenen home, clarament distint de la casa, en el sentit de construcció o edifici, que ells anomenen house». Els anglesos, al mateix temps que inventaven la idea de l’espai interior de la casa on vivim (home), van inventar la idea del comfort, lligat a la privacitat, però no necessàriament a la intimitat. En fi, com a casa, res, però és un fet que molts han cercat les satisfaccions íntimes fora de la confortable llar.
El confort és un concepte complex, relatiu i inestable. Tan inestable que la seua formulació equilibrada i ideal ha estat cosa d’unes minories en un moment històric particular. És ell món que reflecteixen les novel·les de Jane Austen, un moment peculiar de síntesi entre l’antiga concepció —el confort en un sentit espiritual, com a ordre i estabilitat de la vida familiar— i la nova —el confort com a comoditat material—, moment en què és possible parlar tant d'una cadira confortable com d’una escena o una vista confortables.
Podeu llegir complet aquest article fent clic en aquest enllaç: La invenció del confort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada