Les sensacions petites, corrents, habituals, les que constitueixen la trama de la vida, es desfan i s’obliden amb una impressionant facilitat. De l’anar tirant de la seva vida, ningú en recorda absolutament res o ho recorda vagament, d’una manera confosa, inexplicable i incerta. Aquesta confusió és desagradable i molesta. Les úniques sensacions que es recorden són les més fortes —les fortíssimes. Però com que aquestes són molt rares —raríssimes— la vida dels homes i de les dones es produeix enmig d’una buidor de vegades engavanyadora, generalment pacífica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada