Com un glop d’aigua que se’ns queda parat a la panxa

1971-1972

Hi ha coses que en l’ordre psíquic se’ns indigesten també com un glop d’aigua que se’ns queda parat a la panxa. Una paraula mal dita, o una paraula oïda, un gest, una situació potser banal, però que ens ha afectat, se’ns queden entravessats en la psique, hi resten parats sense diluir-se i ens hi fan parar l’atenció inquietant-nos, produint-nos un gran desfici; un lent turment, fix, constant, que res no pot acabar de digerir. Ho intentem, ens esforcem a atacar el pinyol amb raonaments, amb estratagemes, o tractant de no posar-hi atenció. Debades. El pinyol resisteix sense dissoldre's. Fins que, i no pel que hem fet, acaba dissolt completament, s’esvaneix i la psique es recupera, i sospira alleujada, alliberada.

Josep Iborra, Diari 1965-1977. Institució Alfons el Magnànim, pàg. 505.

Arthur Schnitzler i l’antisemitisme

Contràriament a altres escriptors d’origen jueu, Arthur Schnitzler no negava l’existència a l’Imperi austrohongarès d’un profund corrent antisemita al qual va ser molt sensible. Tenia sempre present que era jueu. I si no, els antisemites li ho recordaven. Sempre va denunciar l’autoodi que detectava en molts jueus, els qui davant dels altres i fins i tot davant d’ells mateixos negaven la seua procedència, els qui s’humiliaven davant dels seus enemics i d’aquells que els menyspreaven pel que eren, pensant que així estarien fora de perill. En els seus diaris reporta algun cas grotesc, com ara el d’un jove del seu cercle d’amics, de família rica i de naturalesa alegre, que tenia ascendència jueva per part de pare. S’havia convertit en un antisemita furibund i afirmava que no pensava casar-se per no contribuir a la propagació de la sang jueva. Schnitzler també sabia distanciar-se. Una vegada, una amiga antisemita li va demanar perdó per les seues opinions. Ell li va contestar que no li podia retreure les seues opinions, de la mateixa manera que no podia retreure a un burro que tingués les orelles llargues. Coneixia Theodor Herzl, però veia el moviment sionista amb escepticisme, com la majoria de jueus liberals de classe mitjana.

Enric Iborra, Els còmplices. Notes sobre l’ordre sord de la literatura. Viena Edicions, pàg. 145.