Com un glop d’aigua que se’ns queda parat a la panxa

1971-1972

Hi ha coses que en l’ordre psíquic se’ns indigesten també com un glop d’aigua que se’ns queda parat a la panxa. Una paraula mal dita, o una paraula oïda, un gest, una situació potser banal, però que ens ha afectat, se’ns queden entravessats en la psique, hi resten parats sense diluir-se i ens hi fan parar l’atenció inquietant-nos, produint-nos un gran desfici; un lent turment, fix, constant, que res no pot acabar de digerir. Ho intentem, ens esforcem a atacar el pinyol amb raonaments, amb estratagemes, o tractant de no posar-hi atenció. Debades. El pinyol resisteix sense dissoldre's. Fins que, i no pel que hem fet, acaba dissolt completament, s’esvaneix i la psique es recupera, i sospira alleujada, alliberada.

Josep Iborra, Diari 1965-1977. Institució Alfons el Magnànim, pàg. 505.