Recordo ara el bosc de faigs que vaig veure a la Baixa Garrotxa, a Finestres, un bosc que semblava una catedral gòtica d’arbres, amb la llum incerta que hi havia dins, tan suau, una llum somniada. A la part de ponent de la vall de Bianya, hi plovia i hi havia molts arbres. L’aigua feia brillar les fulles i creava un ambient de calma i de benestar. El silenci del bosc era total. El cel baix semblava avivar la memòria, us feia pensar en els detalls, us portava a pensar en coses de la vida que en produir-se no havíeu comprès gaire, a pesar dels personals escarafalls, i que ara se us apareixien, molt més complicades i impensables. El recolliment que produeix la pluja, en un espai d’arbres, és un gran al·licient mental. El recolliment, l’atenció, la vivacitat del record, la cura dels detalls, el treball de la imaginació, em semblen, en aquest moment, alguna cosa per no fer l’habitualisme vulgar i insuportable.
Josep Pla, Notes del capvesprol (OC, 35)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada