Un escrit de Tobies Grimaltos sobre la claredat del llenguatge

Tobies Grimaltos, de qui vaig ressenyar a finals de l’any passat el seu Assaig sobre la vellesa (vegeu «Assaig sobre la vellesa», de Tobies Grimaltos, un assaig digne d’aquest nom), ha publicat al seu blog un escrit amb el títol de Claredat. Ho ha fet, m'ha dit, mogut per alguns dels textos recollits a La vida somnàmbula, que està llegint ara. La claredat en l’escriptura és un dels motius principals d’aquest llibre. Reconec que és una qüestió que m’obsessiona. Sempre tinc por de resultar confús, abstrús, inflat…

Tobies Grimaltos assenyala en Claredat que «copsar certes coses, tots ho sabem, no és fàcil. Si heu d’explicar alguna cosa complexa, observareu com és de necessari una correcta comprensió prèvia. És quan tractes d’explicar a altres alguna d’aquestes coses quan t’adones si realment tu ho has entés i si tens els recursos per a fer-ho. Però si has d’explicar el que no acabes d’entendre, què fas? El tràngol potser angoixant. Un recurs temptador és amagar-se darrere de les paraules: embolicar la troca per ocultar la manca d’idees clares. Si no es té un domini complet del tema, hom intenta amagar la seua incompetència emprant un llenguatge que és de difícil comprensió. Diguem-ne que dissimula la seua falta d’enteniment i la trasllada a qui l’escolta amb l’ajut d’un llenguatge alambinat. Que parega que la culpa de la incomprensió és de l’oient i no del parlant. Qui parla és tan profund que qui escolta no està a l’altura. Aquesta és la imatge que es vol projectar».

Val la pena que llegiu complet aquest escrit. Ho podeu fer clicant-ne l’enllaç.