Es publiquen els «Quaderns 1980-2000», de Josep Iborra

Acaben de publicar-se els Quaderns 1980-2000, quart títol i cinquè volum de l’Obra literària de Josep Iborra, que edita la Institució Alfons el Magnànim. Es poden considerar, encara que només en part, com una continuació del Diari 1965-1977, aparegut el 2022. El 1976 Josep Iborra havia estat destinat en comissió de serveis a la Universitat de València, on va ser director adjunt de l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE), tenint com a director Manuel Sanchis Guarner fins a la mort d’aquest el 1981. A l’ICE va participar activament en l’organització dels cursos de reciclatge de valencià per a docents. A partir del 1976, doncs, sobretot durant els primers anys, va tenir menys temps lliure i el diari se’n va ressentir, fins al punt que el va abandonar.

Quan el va reprendre, el 1980, sembla que havia perdut el fil mantingut entre el 1965 i el 1977. Els textos dels quaderns posteriors al 1980 ja no porten la data del dia en què es van escriure, llevat d’algunes excepcions, i s’hi atenua la introspecció íntima que caracteritzava moltes de les pàgines del Diari. És per això que els quaderns escrits des del 1980, que arriben fins al 2007, no s’han editat com una continuació del Diari 1965-1977, sinó com un recull de textos assagístics, d’extensió molt variable: des d’escrits molt breus, de vegades d’una concisió aforística, fins a assaigs molt desenvolupats, en la línia d’Inflexions (Bromera, 2004) i Breviari d’un bizantí (Arola, 2007).

Moltes de les pàgines d’aquests dos llibres estan extretes dels quaderns posteriors al 1980. Josep Iborra no va recórrer als editats pòstumament en el Diari 1965-1977. Devia pensar que formaven part d’una etapa superada, o que tenien un to massa personal. Va aprofitar, per tant, el que escrivia en aquell moment, el que era més a prop dels seus interessos. El diari s’havia convertit en una mena d’obrador literari, on no comptava tant l’anotació au jour le jour com la necessitat de disposar d’un mitjà flexible per a tirar endavant el seu treball com a escriptor.

En un dels escrits d’aquests Quaderns 1980-2000, precisava algun dels aspectes implicats en l’operació de l’assaig, tal com ell intentava practicar-la, sobretot quan era provocada per un altre text, fos un llibre complet o un fragment: «Fixar-se en un text i després desplaçar-lo més o menys, explorant-ne les “possibilitats”, objectant-lo, prolongant-lo, situant-lo, explicitant-ho, distingint-hi registres, matisos, intencions, influències. Posant-lo a prova, per excés, per defecte. Incoherències. No a l’inrevés, no partir d’una primera idea que ens en fem, més o menys confusa, i recórrer als textos…»

La literatura constituïa per a Josep Iborra el centre de l’operació assagística. Concebia la crítica literària en uns termes molt semblants als que feia servir per delimitar aquesta operació, quan assenyalava que parlar d’un autor no consistia a «comentar-lo fent-ne una paràfrasi, sinó a analitzar, girar entorn del que diu, i fer-ho a poc a poc, pacientment, explicitant el que hi ha implícit no sols en allò que diu, sinó en el que no diu, o com ho diu, situant, posant en clar els límits, jugant amb tots els factors, matisant, assenyalant manques, incoherències, tot posant en relleu la “coherència” del tot. És posar a prova l’autor, prendre-li el pols. Un treball diferent —no paràfrasi— del que ha fet l’autor. Repensar-lo, projectar-lo en un altre espai en què puga ser dibuixat. Fer això és “escriure”.»

Al costat de notes de lectura sobre autors i llibres molt diversos —Kavafis, Ganivet, Pavese, Palàcios, Maragall, d’Ors, Txékhov, Gide, Dostoievski, Sciascia («un autor càlid, que em resulta simpàtic»)—, hi ha en aquest volum assaigs extensos, més desenvolupats i elaborats, com ara els que dedica a Kafka, Conrad, Canetti, Valéry o Rilke. El lector hi trobarà també panoràmiques generals d’alguns moments de la literatura europea, sobre «l’esperit vienès, o austríac en el sentit més ampli, de finals del dinou i de les dues o tres primeres dècades del vint», sobre el tipus «d’intel·lectual francès de finals del XIX i principis del XX, representat per un Anatole France» o sobre una de les raons que explica la dificultat de la prosa de Montaigne. O la contraposició, capgirada, entre escriptors profunds i escriptors superficials.

Els apunts i observacions sobre les seues lectures es combinen amb els escrits en què reflexiona de manera més general sobre la literatura: la poesia moderna, la dificultat de definir la ficció literària, la justificació i les raons de la literatura, o la relació entre la narració oral i la novel·la. Exposa també les seues reserves enfront de la nova crítica, sorgida a partir dels anys cinquanta del segle passat, inspirada en l’estructuralisme lingüístic i antropològic, que seguia de prop. Al mateix temps, es distanciava dels supòsits de la cultura humanista, que «per definició, no pot esdevenir una cultura “humana”. No hi ha manera de connectar la “humanitat” amb les “humanitats”. Històricament, i sociològicament, són mons separats». Un altre dels leitmotivs d’aquests Quaderns és la confrontació entre racionalisme i irracionalisme, a partir d’algunes il·lustracions extretes de la literatura, entre les quals les Memòries del subsòl, de Dostoievski, que per a Josep Iborra era la carta magna de l’irracionalisme. Ell es decantava per la pràctica d’un racionalisme raonable, cosa que no anul·lava la inquietud pascaliana que caracteritza la seua obra. La inquietud, i el que en podríem dir el sentit de la complexitat.

El bloc de quaranta-set quaderns, de diferents extensions i grandàries, numerats i datats per any, segons s’indica en una etiqueta enganxada a la portada, que va deixar Josep Iborra a la seua mort, arriben fins al 2007. Fora d’aquest bloc, encara hi ha uns altres quaderns més petits, i agendes, amb més anotacions. És difícil assegurar, ara mateix, quants volums tindrà finalment aquesta Obra literària de Josep Iborra, i fins i tot quins seran els pròxims títols, perquè ho anem sabent sobre la marxa, a mesura que preparem els seus papers en un format publicable. Ara, sí que podem anunciar que a aquests Quaderns 1980-2000 els seguirà un segon volum, que recollirà els quaderns escrits des del 2001 fins al 2007 i alguns altres que, encara que no formen part d’aquest bloc, hi són estretament relacionats.