En una recensió crítica de 1984, de George Orwell, Trilling hi va remarcar que Orwell no atacava simplement el comunisme soviètic, com pensaven els liberals. L’URSS no era per a Orwell sinó la imatge d’un futur imminent. Però l’amenaça a la llibertat humana podia venir també d’un idealisme social semblant de la nostra cultura democràtica. Uns anys més tard, ressenyant un altre llibre d’Orwell, Trilling afegia que «some paradox of our natures leads us, when once we have made our fellow men the objects of our enlightened interest, to go on to make them the objects of our pity, then of our wisdom, ultimately of our coercion. It is to prevent this corruption, the most ironic and tragic that man knows, that we stand in need of the moral realism which is the product of the free play of the moral imagination». L’idealisme social no és l’única cosa que es pot pervertir en tirania; es pot pervertir qualsevol idea que no estiga condicionada per la realitat. Trilling no dissimulava el seu menyspreu pels advocats de la dictadura de la virtut.
Ara, seria un error considerar Lionel Trilling un precursor del postmodernisme perquè desconfiava de les certeses arquitectòniques de la teoria. La defensa que sempre va fer de la complexitat anava de bracet amb una afirmació d’una convicció intel·lectual, la confiança en la raó, que proporcionava un terreny o una base universal per a la condició humana. El compromís arcaic de Trilling amb uns valors humans generals, amb plena consciència de la complexitat amb què es presenten en la pràctica, l’oposa a molts dels moviments del seu temps i d’ara mateix. (p. 60)
Enric Iborra, La vida somnàmbula. Editorial Afers
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada