Els vespres blaus d'estiu aniré pels camins,
Espicossat pels blats, petjant l'herba menuda:
Somiador, en tindré la frescor als peus.
Deixaré que el vent banyi la meva testa nua.
No enraonaré ni pensaré pas en res:
Però un amor immens em sortirà de l'ànima,
I aniré lluny, molt lluny, com un bohemi,
Natura enllà -tan feliç com amb una dona.
Març 1870
Arthur Rimbaud (1854-1891)
(Joan Brossa, Les ungles del guant. Ronda de Rimbaud. Llibres del Mall)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada