Toni Mollà ha publicat avui en La Vanguardia un article sobre L’estupor de Josep Iborra. Hi afirma que «L’estupor em deixarà marca com pocs altres llibres ho han fet els darrers anys, que tindré present durant un bon temps i que, n’estic ben segur, llegiré en més d’una ocasió», i que «em fa l’efecte que es tracta d’una obra que, més prompte que tard, esdevindrà una referència explícita, una fita, en el món de la literatura d’idees i de la crítica literària, àmbits on Iborra entra i ix com qui travessa fronteres que, en realitat, no són tals».
En aquest article, Toni Mollà, a més de destacar algunes de les principals qualitats d’aquest llibre, intenta situar i reivindicar Josep Iborra —«un assagista europeu de primeríssim nivell»— dins el panorama general de la literatura, corregint «la consideració parcial i, per tant, inexacta» de la seua obra. Mollà conclou que «en la línia d’assajos com Inflexions (2004) o Breviari d’un bizantí (2007), L’estupor és un llibre major, una benedicció arribada a les llibreries set anys després del traspàs de l’autor i que qüestiona fins i tot les crosses literàries més comunes. Com aquells dos altres, L’estupor és un passeig didàctic per les fonts de sentit literari, filosòfic i cívic d’un intel·lectual immergit en el flux de la vida cultural, atent a la complexitat del món que l’envolta i a la necessitat de teixir la pròpia “individualitat” com la manera més humana de viure».
Val la pena que llegiu l’article complet. Ho podeu fer clicant aquest enllaç: Reivindicació de Josep Iborra.
PD. Ahir, en eldiariocv.es, Majo Siscar va comentar els Deu llibres valencians per a endur-se de la Fira, entre els quals inclou L’estupor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada