Experiència de la literatura i consciència de la literatura

Josep Iborra, 2007

Reprenc el concepte d’experiència de la literatura, a què feia referència en l’entrada que vaig dedicar fa uns dies a Lionel Trilling (L’experiència de la literatura).


El meu pare es va referir sovint a l’experiència de la literatura. En un dels seus assaigs afirmava que “ la literatura és una experiència, una forma d'experiència del món i de la vida” i que aquesta “experiència té, naturalment, una dimensió estètica que l'especifica i la diferencia d'altres experiències personals. Però seria un error entendre-la separadament d'aquestes, ja que està integrada en la vida del subjecte, en el seu temperament, en els problemes que es planteja, en les seues emocions, en la seua formació personal, en els mil factors que hi incideixen d'una manera o altra. Tant és així que si la literatura arriba a dir-li un dia alguna cosa, serà sempre en el context i en funció de l'experiència integral de la seua vida, en relació a la manera de situar-se en el món i en la seua època.”


Un altre concepte que li agradava utilitzar, molt lligat al primer, era el de consciència de la literatura. En el mateix assaig assenyalava que “amb diferents direccions i sentits hi ha hagut sempre, en la crítica, una analisi de l'experiència de la lectura, tal com es pot trobar ja en Montaigne, en el programa que havia formulat, in nuce, quan defensava una lectura que era, alhora, plaer i coneixement d'un mateix.” Aquesta anàlisi de l’experiència de la lectura era la crítica literària, que es podria definir com una “consciència de la literatura”. La crítica literària, per tant, és la consciència de “l'experiència literària d'un lector que esdevé, alhora, escriptor, quan fa un esforç d'atenció i de reflexió per tal de formular-la i comunicar-la. I com que la seua lectura està constituïda i situada, entre altres circumstàncies més, per la història, també es podria dir que la història de la crítica és, en el fons, la història de la consciència de la literatura.”

Aquests fragments que acabe de citar estan extrets d’un assaig llarg que Josep Iborra va publicar el 2004 en la revista Eines de l’IES Pare Vitòria d’Alcoi, amb el títol de Literatura i ensenyament. Ordenant els seus papers, he trobat en una de les carpetes que havia retolat amb el títol de “Raons de la literatura”, una fotocòpia d’aquest text amb nombroses correccions i amplificacions, juntament amb una altra versió més reduïda, que portava per títol Literatura: teoria i pràctica.

Aquests dos textos els podeu llegir ara refosos en un de sol amb el títol de Teoria i pràctica de la literatura: l’ensenyament de la literatura. Hi he incorporat totes les correccions manuscrites que va deixar mon pare. Teoria i pràctica de la literatura: l’ensenyament de la literatura ofereix una reflexió sobre el fet literari i una síntesi del que ha estat l’evolució de la crítica literària fins als nostres dies, seguides d’unes consideracions sobre la problemàtica de l’ensenyament de la literatura, com a “laboratori decisiu de la literatura, del qual han de sortir lectors, escriptors i investigadors entrenats i amb vocació”. Crec que és especialment interessant per a tots els qui som professors de literatura, i també per a tots aquells, professors o no, per a qui llegir és un motiu de plaer i de coneixement —o de consciència— alhora.