Com s’ha de llegir, segons Josep Pla

En segon de batxillerat, després de les classes dedicades a Sagarra, hem passat a Pla, un altre autor que s’afirma contra el noucentisme. He fet una introducció molt breu a la seua obra i hem començat de seguida a llegir una selecció de textos seus: dues entrades d’El quadern gris, la que obri el dietari i la que reprodueix la Història de Pardal, que m’agrada especialment. Pardal, que és un animal… També, una de les Cartes d’Itàlia, la de Pisa, i alguns textos assagístics curts de les Notes disperses. 

He animat els meus alumnes a llegir Pla pel seu compte. Si ho fan, els he dit, notaran el plaer de llegir en català sense esforç, aprendran a escriure millor, assimilaran, gairebé sense adonar-se’n, una gran quantitat de referències: de països, de gent i de paisatges, de personalitats de la nostra cultura i de fora, de lectures… Finalment, llegir Pla els servirà per adonar-se que els llibres de memòries, les biografies, els diaris, els retrats literaris, els llibres de viatges, molt sovint tenen un interès més viu que la literatura strictu sensu (narrativa, poesia i teatre). ¿Per on començar, a l’hora de llegir Pla? Jo diria que per qualsevol llibre seu. Si de cas, per dir-ne algun títol, recomanaria la Vida de Manolo, Girona, un llibre de records, les Cartes d’Itàlia, les Notes disperses o algun volum dels Homenots. 

En un dels textos que hem llegit en classe de les Notes disperses, Pla hi resumeix la seua experiència com a lector. Hi afirma que «no crec pas que bàsicament la qüestió consisteixi a llegir molt, sinó a llegir bé», encara que «malauradament no l'he pas practicat sempre». Per a Pla, «llegir bé vol dir en definitiva rellegir, insistir», posant atenció, pausadament, cosa que implica un gran esforç. Pla recorda dos llibres que no se li van obrir fins a la segona o la tercera temptativa, després d’uns quants anys: la Divina Comèdia de Dante i El capital de Marx. 

La referència a la necessitat de l’esforç per a llegir bé ens ha recordat el text d’Eugeni d’Ors, Del mètode per a llegir, que vam comentar fa unes setmanes (vegeu Com s’ha de llegir, segons Eugeni d’Ors). Sorprenentment, o no tan sorprenentment, d’Ors i Pla coincideixen a reivindicar l’esforç com una condició necessària per a llegir bé. Aquesta coincidència, però, crec que és més superficial que de fons. D’Ors reivindica una lectura basada en l’esforç i en l’activitat del lector, perquè l’interès per un llibre té el seu origen en el que el lector hi posa i, per tant, en el seu esforç. Pla insisteix, més que en l’esforç, en la necessitat de llegir d’una manera atenta i pausada, assimilant bé el que es llegeix. Constata que això, evidentment, exigeix un esforç, però no en fa una mena d’imperatiu ètic com d’Ors. El text de Pla es podria parafrasejar dient que per a llegir bé, igual que per a mirar un quadre o per a sentir una composició musical, cal ser capaços de fixar l’atenció i de dirigir-la intensament concentrada. Fixar l’atenció costa i encara costa més mantenir-la. 

El més diferent d’aquests dos textos són els estils respectius: molt més retòric i literari el d’Eugeni d’Ors, més carregosament didàctic, amb el seu gust per contraposar conceptes en majúscula. Pla, en canvi, rebutja de situar el seu text en un pla abstracte i parla de la lectura referint-se a la seua experiència personal. 

Instintivament, sent una mica de refús o de repugnància a relacionar l’esforç amb la lectura. A més, com ja vaig comentar en l’entrada dedicada a d’Ors, hi ha esforços que no valen la pena. M’irriten els llibres innecessàriament abstrusos. Convé recordar, també, que no tots els llibres s’han de llegir de la mateixa manera. No tots s’han de llegir pausadament. Cada llibre demana un tempo i cal saber encertar-lo. Pla es referia en el seu text a determinats llibres, al que en diríem els grans llibres: «No conec —escrivia— cap llibre positivament formatiu (normatiu) que d'entrada no sigui dolorós de rompre, que no se us entravessi, com una nosa pesada.» 

L’esforç que de vegades pot representar la lectura és una conseqüència, crec, d’haver llegit poc. L’única manera d’arribar a llegir bé és haver llegit molt. Jo no en conec d’altra.