Algunes precisions sobre la tertúlia de Joan Fuster

Darrerament, el que s’ha anomenat la tertúlia de Joan Fuster, que no s’ha de confondre amb les reunions que se celebraven a casa de Fuster, a Sueca, on acudia tantíssima gent per fer-li alguna consulta o simplement per conversar amb ell, ha estat objecte de diverses referències en algunes publicacions culturals, sobretot arran de la publicació del llibre de Xavier Serra, La tertúlia de Joan Fuster, publicat per l’editorial Afers. 

Josep Garcia Richart, únic supervivent d’aquesta tertúlia, ja mítica, ha publicat una carta en l’últim número de la revista Serra d’Or (maig 2013, 641), en què fa diverses precisions a les informacions que aporta Xavier Serra en el seu llibre. Pel seu interès, la serp blanca ha cregut que val la pena reproduir íntegrament aquesta carta: 

Precisions sobre la tertúlia de Fuster 

Al número de «Serra d'Or» de gener d'enguany apareix una nota, firmada per A.C., sobre el petit llibre del senyor Xavier Serra La tertúlia de Joan Fuster. Sóc conscient de la relativa importància d'aquest tema, circumscrita, en tot cas, a la curiositat o interès que es pot tenir per conèixer alguns aspectes de la vida quotidiana de Fuster. Important o no el tema tractat, en editar-se el llibre i posar-lo a l'abast de possibles lectors, em considere obligat, com a únic supervivent d'aquella tertúlia, a precisar alguns extrems de l'obra, atesos els errors que hi apareixen, dels quals va sobrat el llibret, sense entrar en les opinions i els judicis més o menys gratuïts de l'autor, el comentari dels quals exigiria un espai excessiu. Em limitaré, doncs, a tres qüestions només. 

Si l'autor hagués establert correctament, en principi, la cronologia i els llocs en què la tertúlia s'emplaçà al llarg del temps, s'hauria estalviat confondre's, ell i els lectors. No ho ha fet, potser no li ha estat possible, i s'ha llançat, sense gaires precaucions i amb una certa gosadia, a un terreny desconegut. Per a ser exactes, l'itinerari correcte de la tertúlia fou: Hogar Juvenil, Café Noel (ja desaparegut), casa Ventura (carrer Tres Forques), casa Ventura (avinguda Suècia), Sueca (casa Fuster). Aquest itinerari sols coincideix amb el que dóna el senyor Serra (pàgs. 28 i següents) en l'emplaçament inicial. La resta d'emplaçaments i tertúlies que enumera van existir certament, i Fuster, si bé no sempre, hi acudia, però ni eren ni van ser mai la «tertúlia de Fuster», ni hi tenien cap mena de relació. La tertúlia pròpiament dita de Fuster va ser, exclusivament, la que es feia dilluns a la nit als llocs indicats abans. Quan es va traslladar definitivament a Sueca, en comptes de dilluns, normalment es feia dissabte. Quant als participants, el senyor Serra va igualment equivocat. Cita com a tertulians persones que no en foren mai: Emèrit Bono, R. Pérez Casado, Eliseu Climent i altres. Per contra, no cita dues persones que en foren, mentre van residir a València, membres actius i assidus: el professor Miquel Tarradell i el senyor Ernest Martínez Ferrando. 

Pel que fa a la revista «Claustro», cal precisar també alguns dels punts tractats pel senyor Serra: a) «Claustro» no era, tot i que es presentava com a «revista universitària», una publicació del Sindicat Espanyol Universitari. Era una empresa engegada personalment per Vicent Ventura, únicament amb la meua col·laboració, al marge del Sindicat. Nosaltres ho fèiem tot per treure la revista: des de buscar col·laboracions fins a portar els originals aconseguits a la impremta. b) No hi hagué, per tant, al darrere cap «grup de “Claustro”», si no és que es considera que Ventura i jo sols n'érem un, de «grup». És inexacte, doncs, afirmar que Josep Iborra «introduí Fuster en el grupuscle» que feia la revista. Ni Iborra tenia res a veure amb la revista, ni Fuster tampoc. Simplement, eren amics dels qui la fèiem. Si Fuster hi va publicar un article, va ser per correspondre a l'amistosa insistència de Ventura i meua. No hi ha «introduccions» ni «grupuscle» que valguen. Per això, resulta realment sorprenent que el senyor Serra diga que «el més normal hauria estat que, després de l'etapa de “Claustro”, els vincles entre Iborra, Ventura, Garcia-Richart i Fuster s'haguessin dissolt». Els nostres vincles, amb «Claustro» o sense, eren, purament i simplement, els de l'amistat; amistat, per cert, que mai no es va dissoldre i que va perdurar tot al llarg de les nostres vides. 

Hauria de parlar també de l'agència Publipress. Només diré que fou un negoci basat exclusivament en criteris comercials, de cap manera una mena de centre de conspiracions contra el règim, com diu l'autor. 

Permeta'm, senyor Director, una última observació, aquesta vegada al que diu el senyor A.C. sobre Andrés Estellés. Ignore quina pot ser la font que li fa parlar d'un «retorn» d'Estellés a la tertúlia. Mal podia retornar-hi el nostre poeta i amic, perquè mai no en va formar part. 

Perdone'm, senyor Director, aquesta carta tan extensa, malgrat que he procurat que no ho fóra, però, tot i que no tinc motius per a dubtar de la bona fe del senyor Serra, no podia deixar passar, sense rectificacions, aquest llibret, certament mal informat.- Josep Garcia Richart (València).