Ara que s’ha acabat el curs: algunes músiques i algunes lectures

Aquest cap de setmana passat vaig notar una sensació estranya, però molt agradable: no tenia res per a corregir ni havia de pensar en què havia de fer a classe a partir de dilluns! Vaig decidir celebrar-ho a la meua manera i em vaig regalar l’audició de la simfonia 104 de Haydn en una gravació en directe del 1996 de la Filharmònica de Viena dirigida per Pierre Boulez. Perquè us feu una idea de com vaig disfrutar, ací teniu l’àudio del primer moviment:

A continuació, i seguint una recomanació de Guillem Calaforra en la seua pàgina So i silenci de Facebook, que ha obert recentment per als happy few a qui agrada la música, vaig sentir una altra simfonia de Haydn, aquesta vegada dirigida per Sigiswald Kuijken, concretament la 26, coneguda com La lamentació. L'adagio d'aquesta simfonia és trist, bell i obsessionant:

No sé com m’ho apanye, però sempre estic sentint Haydn. No em cansa mai. De tota manera, després de sentir aquestes dues simfonies vaig botar alegrement al segle XX i vaig sentir unes peces de Schoenberg i Webern dirigides per Ernst Bour. I, com a final de festa, Répons de Boulez, dirigit per ell mateix.

No tot, però, va ser sentir música. Em vaig dedicar també a planificar les lectures de l’estiu. M’agrada molt pensar en tot el que puc llegir, ara que tinc més temps, encara que sé per experiència que les vacances ―les merescudes vacances, com en diuen alguns ― no donen per a tant. Però això no lleva el plaer de fer plans. A veure, aquest estiu m’agradaria llegir de cap a cap The Anatomy of Melancholy de Robert Burton i The Lives of English Poets de Samuel Johnson. Ah, i també l’autobiografia de H.G. Wells, An Experiment in Autobiography, i Vanity Fair, la novel·la de Thackeray. Pensant-ho millor, hauria de llegir-ne o rellegir-ne també alguna de Dickens. Si parlem de novel·les, voldria tornar a llegir Els Buddenbrook de Mann. A més, he posat en el muntonet L’àvia de Božena Nĕmcová, una novel·lista txeca del XIX que li agradava molt a Kafka. Aquesta novel·la la tinc en una traducció al català directa del txec de Rodolf Slaby, que es va publicar en dos volums per l’Editorial Catalana el 1924 i que no s’ha reeditat mai. També tinc en el muntonet dues novetats de la col·lecció «El Cercle de Viena»: L’escuma dels dies de Boris Vian i Nits fredes de Ba Jin. Me les va regalar Imma Monsó dijous passat, en una escapada que vaig fer a Barcelona. Alguna novel·la catalana? Vull llegir Oratjol de la Serra d’Eduard Girbal Jaume, que, juntament amb L’estrella amb cua i La tragèdia de cal Pere Llarg forma el cicle narratiu L’agre de la terra. 

Deixem la novel·la i tornem a la literatura que val la pena de veres. He anotat en la meua llista el volum de l’obra completa de Fuster, recentment publicat, que recull articles solts i L’aperitiu de Sagarra. I les Converses amb Pau Casals de Josep M. Corredor, reeditades per les Edicions de la Ela Geminada. I el diari de Stendhal i el de Jules Renard. I la selecció dels diaris de Tolstoi (Diarios 1847-1894 i Diarios 1895-1910) publicada per Acantilado, i els diaris de Mann. No vull que se’m passen les Memòries de la Casa Morta de Dostoievski i La isla de Sajalín de Txékhov. La comparació d’aquests dos llibres deu ser molt instructiva. 

En la llista m’hi he apuntat també molts llibres de crítica literària, entre els quals els de Lionel Trilling, que m’agradaria rellegir en profunditat, i alguns de Kenneth Clark que no he llegit encara, i de Georges Poulet, i de molts altres. Bé, ací es tracta no sols de llegir, sinó de posar-se a estudiar, llapis en mà. És el cas, sobretot, d’un gros volum de més de set-centes pàgines de Pierre Boulez, Leçons de musique, que m’està esperant des de fa temps. Estic veient que l’estiu, la bella estate, no dóna per a tant Potser que demanaré un any sabàtic a la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana. La meua sol·licitud és tan raonable i justificada que segur que em diuen que sí. 

A més de sentir música i de vagarejar pensant en tot el que podria llegir, també he treballat una mica per quedar-me amb la consciència tranquil·la, donant els últims tocs a Un son profund , un llibre que tinc entre mans. Ja us en parlaré amb més detall.