Dimarts vaig enviar a Viena Edicions el document word d’Un son profund perquè comencen a maquetar-lo. L’he retingut tant com he pogut per continuar revisant-lo i corregint-lo. Sempre hi trobe coses que se m’havien passat per alt en la revisió anterior: cacofonies, algunes afirmacions poc meditades, frases despenjades, o poc clares, possessius redundants o innecessaris… És desesperant.
I hi ha també, és clar, els errors de picatge, la paraula que apareix apegada a un punt, sense l’espai blanc corresponent, la falta de la cursiva, l’ús de les cometes, un pronom àton que sobra o que falta, etc. He aprofitat el cap de setmana per dur a terme una revisió i correcció a fons del text, per deixar-lo tan polit com he sabut. De tota manera, Isabel Monsó, responsable de Viena Edicions, m’ha dit que quan el llibre estiga maquetat m’enviarà un joc de proves en paper i el podré tornar a revisar.
Entre la còpia en paper que vaig deixar als editors a finals de juny i el document word que els acabe d’enviar, hi ha diferències importants, i no únicament en la redacció. De vegades, la correcció ha consistit sobretot en supressions: de repeticions, de textos problemàtics, d’algunes entrades que trencaven la unitat del llibre. Deixant de banda la correcció dels errors mecànics, corregir consisteix, més que a modificar, a suprimir, a eliminar.
Corregir cansa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada