dissabte, 15 de febrer del 2014

Planiana (39)


He estat afeccionat des de molt jove a llegir els autors de la literatura francesa. N’he llegits un nombre considerable i rellegits una gran quantitat. Montesquieu no m’ha cansat mai. Montaigne, encara menys. Hi he après tot el que sé —ben poca cosa, però sense la seva lectura no sabria absolutament res, ni podria valorar res. Montesquieu, que de naturall fou un tímid (segons ell mateix declara en l’autoretrat), fou amb la ploma a la mà, valent i coratjós. No hi ha precedents d’una tal valentia en una societat com la del seu temps, monàrquica, aristocràtica, clerical, mistificada. Montesquieu m’ha ensenyat a respectar la veritat, o sigui la realitat humana.

Josep Pla, Notes disperses (OC, 12)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada