En la literatura francesa, la perfecció formal arriba a ser astoradora. De vegades, aquesta perfecció ha fet molt de mal —sobre aquest punt, en el Journal de Paul Léautaud hi ha moltes veritats— i així, pel fet de ser ben escrites, moltes ximpleries han semblat sublimitats. Es produeix, en efecte, l’equívoc: hi ha obres que semblen bones a causa de la seva perfecció formal, tot i que de fet són d’una buidor total. Una obra pot ser formalment perfecta i ser una inanitat. Escriure bé és, doncs, molt important; però encara ho és més que darrere de cada paraula hi hagi una cosa. Si es produeix la simultaneïtat, el resultat és sensacional.
Josep Pla, Notes disperses (OC, 12)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada