1
Sota el brancam d'una prunera jove
Jeia tranquil un dia de tardor.
Blanca i gentil tenia l'estimada
Entre els meus braços com un somni dolç.
I damunt nostre al cel hi havia un núvol
Que em vaig passar una estona contemplant.
Era molt gran i estava molt enlaire
I en alçar els ulls ja se n'havia anat.
2
Des d'aquell dia, moltes, moltes llunes
S'han empassat les aigües de la mar,
I les pruneres ja han estat tallades,
I si em demanes per l'amor passat,
Només puc dir que no puc recordar-lo
I entenc prou bé per què ho has preguntat.
Però el seu rostre ja no sé com era.
L'únic que sé és que un dia el vaig besar.
Des d'aquell dia, moltes, moltes llunes
S'han empassat les aigües de la mar,
I les pruneres ja han estat tallades,
I si em demanes per l'amor passat,
Només puc dir que no puc recordar-lo
I entenc prou bé per què ho has preguntat.
Però el seu rostre ja no sé com era.
L'únic que sé és que un dia el vaig besar.
3
I del petó no me'n recordaria,
Si no hagués vist el núvol allà dalt.
Encara el veig i no puc oblidar-lo.
Era molt blanc i se'ns va anar acostant.
Potser de nou floreixen les pruneres
I aquella dona té set fills potser.
Però el meu núvol pocs minuts floria
I en alçar els ulls fugia ja amb el vent.
I del petó no me'n recordaria,
Si no hagués vist el núvol allà dalt.
Encara el veig i no puc oblidar-lo.
Era molt blanc i se'ns va anar acostant.
Potser de nou floreixen les pruneres
I aquella dona té set fills potser.
Però el meu núvol pocs minuts floria
I en alçar els ulls fugia ja amb el vent.
Bertolt Brecht (1898-1956)
(Bertolt Brecht, Devocionari domèstic. Adesiara. Traducció de Feliu Formosa)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada