Cels negres de metall. D’un cap
A l’altre de roges tempestes
Volen al vespre corbs famèlics
Damunt parcs dolorits i pàl·lids.
Entre els núvols es glaça un llamp,
I ells, davant els renecs satànics,
Giren en cercle per anar
Davallant en estols de set.
Al podrimener dolç i fat
En silenci els seus becs trossegen.
D’entorns muts, amenacen cases;
Llum a la sala del teatre.
Esglésies, ponts i hospital
S’alcen horribles en penombra.
S’inflen llençols tacats de sang,
Veles per sobre del canal.
Georg Trakl (1887-1914)
Georg Trakl, Obra poètica. Adesiara. Traducció de Feliu Formosa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada