dissabte, 9 de setembre de 2017

Antologia portàtil de la poesia universal (46): Hölderlin



LA PÀTRIA
El navegant retorna pel riu d'aigües tranquil·les
  d'illes llunyanes, on la collita ha fet,
    així retornaria jo a la pàtria, si hagués
      recollit tants de béns com de sofrença.

Riberes estimades, que un dia vau criar-me,
  ¿calmeu les penes de l'amor, em prometeu,
    oh boscos de la meva jovenesa,
      en jo arribar, la pau altra vegada?

Allí al fresc rierol, on veia el joc de les ones
  a les aigües, i el lliscar dels vaixells,
    allí seré aviat; a vosaltres muntanyes entranyables
      que antany em vau guardar, fermes fronteres

adorades de la pàtria, casa de la mare
  i abraçades amoroses de les germanes,
    no trigaré a saludar-vos i m'estrenyereu
      per tal que el cor, com embenat, se'rn guareixi,

oh, els qui m'heu restat fidels! però jo sé, jo sé
  de l'amor la sofrença, que no se'm guarirà tan aviat,
    ni hi haurà cançons de bressol, cantades
      per mortals consoladors, que del pit me l'arrenquin.

Car aquells que ens fan do del foc celest,
  els déus, també ens forneixen un sagrat dolor.
    Que resti doncs així. Fill de la terra
      jo em mostro; fet per estimar, per sofrir.

Friedrich Hölderlin (1770-1843)

(Poesia alemanya. Edicions 62. Traducció de Feliu Formosa.)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada