dimarts, 5 de setembre de 2017

La renovació generacional del professorat de valencià i els futurs llicenciats de filologia catalana


És un tema de conversa habitual entre el professorat de valencià: la jubilació. En Tal s'ha jubilat, En Tal altre va tot atrafegat organitzant una gran festa per celebrar el transcendental esdeveniment de la seua jubilació… I tu, quan et jubiles? No te’n faltarà molt…

Quan es va introduir el valencià en l’ensenyament, la majoria dels professors d’aquesta assignatura eren joves. Però el temps passa, i els qui eren joves ara ja no ho són. O no ho són tant com abans. Afegim, al pas fatal del temps, la possibilitat de prejubilar-se als seixanta anys. Conseqüència: durant els pròxims cursos una gran part de l'actual professorat de valencià es donarà de baixa en la professió. 

Fins ací, cap problema. Cap problema per als qui es jubilen, és clar. Però està assegurada la renovació generacional? Hi haurà suficients llicenciats en filologia catalana per a cobrir les nombroses jubilacions que estan a punt de produir-se? Sembla que no. Vull deixar ben clar que no tinc dades concretes, fidedignes i contrastades, al respecte. Així i tot, hi ha una circumstància, ben coneguda, que és molt significativa: la nota de tall per accedir als estudis de filologia catalana és la més baixa o una de les més baixes de la Universitat de València, símptoma inequívoc de l’escassa demanda que susciten aquests estudis. 

Evidentment, hi ha una solució, que és la que s’imposarà en la pràctica: tirar mà de professors d’altres especialitats, amb coneixements de valencià. Però és inevitable preguntar-se a què es deu aquesta diguem-ne falta d'entusiasme pels estudis de filologia catalana, tot i la perspectiva d'una eixida laboral bastant segura. És un reflex, en part si més no, de la indiferència i l'hostilitat de la nostra societat per la llengua i la cultura catalanes? 

El mal símptoma inicial representat per la nota de tall, ve seguit d’un altre de molt més greu. En el pas del primer al segon curs del grau de filologia catalana, més de la meitat dels alumnes abandonen els estudis que havien iniciat el curs anterior. Més de la meitat! Per què? Se m'ocorre de seguida un motiu principal per explicar aquest fet, però m'estime més callar-lo. Els lectors de la serp blanca són persones adultes i saben llegir. I ací ho deixe.

5 comentaris:

  1. Molts dels llicenciats en Filologia catalana vam haver "d'exiliar-nos" a Catalunya en acabar la carrera perquè no hi havia treball. Quan veus la situació de desprestigi que encara pateix el valencià i els seus docents ens preguntem, pagarà la pena tornar "a casa"?

    ResponElimina
  2. El motiu pel qual abandonen la majoria és per a marxar a Magisteri. Utilitzen el primer any com a pont, ja que no els arribava la nota de la PAU per accedir-hi directament.

    ResponElimina
  3. És possible que hagen eixit pocs llicenciats en els últims anys, però quantes places han eixit?

    ResponElimina
  4. T'has preguntat la importància del professor de Valencià d'institut en la tria de Filologia? Dubtava, quan em tocà elegir, entre Matemàtiques i Filologia, i el mateix professor de Valencià em va dir que optara pels numerets. No li vaig fer cas, però vols dir que no hauríem de començar l'autocrítica per la base?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel teu comentari. Evidentment, la qualitat —la poca o molta qualitat— del professorat d’institut, la seua influència sobre els alumnes, és un altre dels factors que entren en joc. No és fàcil arribar a conclusions al respecte, perquè aquest col·lectiu de professors és molt nombrós i molt heterogeni, però em fa la impressió que moltes de les crítiques que es poden fer a l’ensenyament universitari es podrien traslladar a la secundària i al batxillerat igualment. De tota manera, la intenció de la meua entrada no era tant criticar com cridar l’atenció sobre una realitat que considere preocupant. El debat queda obert.

      Elimina