divendres, 13 d’abril de 2018

Millor, obres curtes

A l’hora de triar les lectures per a les classes de literatura a l’institut, hi ha molts factors a tenir en compte: el valor i interès de les obres, el seu atractiu per als alumnes, que estiga disponible en una edició de butxaca, etc. Però n’hi ha un d’inicial, decisiu, sobretot en la narrativa: l’extensió. Han de ser obres curtes. Tinc comprovat que els alumnes estan disposats a llegir qualsevol llibre, encara que els resulte difícil, a condició que no siga massa llarg. En part (només en part), ho comprenc. Tampoc no disposen de tant de temps lliure com sembla: hi ha massa assignatures i, com a conseqüència, molts exàmens. A més, mostren un gran entusiasme per la sociabilitat i això també demana temps. Finalment, com a tothom, els costa mantenir l’atenció d’una manera sostinguda. Un inconvenient important per a la lectura d’obres llargues. 

En el cas de la poesia i del teatre no hi ha problema. Els poemes es poden llegir d’un en un, tants com vulguem. Les peces de teatre solen ser breus i es poden llegir a classe en veu alta. L’assaig i això que se’n diu alegrement «la literatura del jo» permet sovint una lectura fragmentària. És el cas dels dietaris, com El quadern gris, o els reculls d’assaigs breus, com ara Diccionari per a ociosos de Joan Fuster. Atenció als aforismes: als alumnes els agraden molt. Els troben sorprenents i divertits, i els fan pensar. El comentari a l’aula permet expandir-los en múltiples direccions. Més breu que un aforisme, impossible.

Encara que de vegades no hi ha més remei, no m’agrada llegir i comentar fragments de novel·les, perquè sempre queden una mica despenjats. No responen a una experiència de lectura real. Un mal menor és llegir-ne el primer capítol. La «solució» és deixar les novel·les de banda i llegir contes i novel·les breus. Els contes van molt bé perquè la majoria, per la seua extensió, es poden llegir en veu alta a classe, com el teatre. 

En definitiva, les obres «curtes» tenen l'avantatge de permetre una economia de temps en les lectures dels alumnes, que així es mostren més «disposats» a llegir-les. De més a més, la seua brevetat permet anàlisis més factibles, funcionals i comprensives. 

Aquest segon trimestre he dedicat un bon nombre de sessions a la narrativa del segle XIX. Hem llegit les següents obres, totes novel·les curtes o contes, a més d’alguns capítols solts de Madame Bovary i Anna Karènina:

Tolstoi, Tres morts i Khadjí-Murat
Gógol, El capot
Txékhov, La dama del gosset
Maupassant, Bola de greix

Als alumnes els va agradar sobretot Bola de greix i Tres morts. L’obra que els va impacientar més, diguem-ho així, va ser El coronel Chabert, encara que jo hi havia dipositat grans esperances, però… em van dir que té massa descripció. A més, el català emprat en la traducció se’ls va fer una mica difícil. En canvi, per a la meua sorpresa, els va agradar molt Tres morts, que vaig triar perquè volia mostrar-los la tècnica de la narració en contrapunt. En totes les obres comentades vaig tractar d’ensenyar a llegir literatura, a practicar una lectura atenta o profunda, que vaja una mica més enllà de l’interès de la intriga.

De cara a l’últim trimestre, he triat com a lectures La metamorfosi de Kafka i La mort a Venècia de Mann. Altres possibilitats que havia barallat eren El cor de les tenebres de Conrad, Dublinesos de Joyce i El gattopardo de Lampedusa. Al final, qui l’encerta l’endevina, i m’he decantat per Kafka i Mann. Amb La metamorfosi no hi haurà problema. L’he comentada en altres cursos i als alumnes els agrada. Amb Mann és la primera vegada, i la veritat és que no les tinc totes. Ja veurem.

Altres novel·les curtes que em vénen ara al cap, i que poden anar bé per a batxillerat, són aquestes:

Lev Tolstoi, La mort d’Ivan Ílitx (n’hi ha també edició en labutxaca, publicada conjuntament amb La sonata a Kreutzer, i en Quaderns Crema)
Henry James, Un altre pas de rosca (n’hi ha també edició en Quaderns Crema)
Heinrich von Kleist, Michael Kolhaas (n’hi ha també edició en L’Avenç
Stendhal, Vanina Vanini
Prosper Mérimée, Carmen
Dostoievski, Les nits blanques
Guy de Maupassant, Bola de greix (n’hi ha o n’hi havia edició en 1984; i n’hi ha una altra en Espresso)
Franz Grillparzer, El pobre músic
Herman Melville, Bartleby, l’escrivent
Joseph Roth, El Leviatan i altres narracions. Còmplices Editorial
Joseph Roth, El pes fals
Stefan Zweig: Quaderns Crema ha publicat moltes de les seues novel·les curtes
Truman Capote, Tres contes

Ahir, a Fan set, vaig veure que acaben de publicar en català una altra traducció d’El pavelló núm. 6 d’Anton Txékhov, editada per Minúscula en un petit volum de 122 pàgines. Un altre títol per afegir a la llista. Un altra novel·la breu molt recomanable de Txékhov, publicada en la mateixa col·lecció de Minúscula, és La meva vida. No, si per falta de material no serà.