Sobre les males herbes de la malaltia i del dolor,
Un ocell inabastable sempre volant, volant,Dalt de tot del més puríssim, el més felicíssim aire.
Del núvol més obscur de la imperfecció,
Vola sempre com un dard un raig de llum perfecta,
Un llamp de la glòria del cel.
En desacord amb la moda, amb el costum,
Del foll guirigall babilònic, de les orgies ensordidores,
Se sent, només se sent, una suavíssima melodia de pau,
Des d'alguna platja llunyana ressona el cor final.
Oh ulls beneïts, cors feliços,
Que veuen, que coneixen el fil tan fi que guia
A través de l'extraordinari laberint.
Walt Whitman (1819-1892)
(Walt Whitman, Fulles d’herba. Traducció de Jaume C. Pons Alorda. Edicions de 1984)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada