divendres, 27 d’abril del 2018

«Reivindicació de Josep Iborra», un article de Toni Mollà sobre «L’estupor»


Toni Mollà ha publicat avui en La Vanguardia un article sobre L’estupor de Josep Iborra. Hi afirma que «L’estupor em deixarà marca com pocs altres llibres ho han fet els darrers anys, que tindré present durant un bon temps i que, n’estic ben segur, llegiré en més d’una ocasió», i que «em fa l’efecte que es tracta d’una obra que, més prompte que tard, esdevindrà una referència explícita, una fita, en el món de la literatura d’idees i de la crítica literària, àmbits on Iborra entra i ix com qui travessa fronteres que, en realitat, no són tals».

En aquest article, Toni Mollà, a més de destacar algunes de les principals qualitats d’aquest llibre, intenta situar i reivindicar Josep Iborra —«un assagista europeu de primeríssim nivell»— dins el panorama general de la literatura, corregint «la consideració parcial i, per tant, inexacta» de la seua obra. Mollà conclou que «en la línia d’assajos com Inflexions (2004) o Breviari d’un bizantí (2007), L’estupor és un llibre major, una benedicció arribada a les llibreries set anys després del traspàs de l’autor i que qüestiona fins i tot les crosses literàries més comunes. Com aquells dos altres, L’estupor és un passeig didàctic per les fonts de sentit literari, filosòfic i cívic d’un intel·lectual immergit en el flux de la vida cultural, atent a la complexitat del món que l’envolta i a la necessitat de teixir la pròpia “individualitat” com la manera més humana de viure».

Val la pena que llegiu l’article complet. Ho podeu fer clicant aquest enllaç: Reivindicació de Josep Iborra.


PD. Ahir, en eldiariocv.es, Majo Siscar va comentar els Deu llibres valencians per a endur-se de la Fira, entre els quals inclou L’estupor.

dimarts, 24 d’abril del 2018

Dels dietaris de joventut a la maduresa d’«El quadern gris»

La revisió a què va sotmetre Pla els seus dietaris de joventut en El quadern gris no va ser únicament estilística. La revisió va comportar un augment de la complexitat i un aprofundiment dels temes inicials, des d’un punt de vista madur, cosa que implica un guany indiscutible per al lector. Així i tot, Pla no presenta els textos d’El quadern gris com unes memòries o com uns records d’aquell temps, sinó com un dietari d’aquella època. En alguns passatges, però, el punt de vista de l’escriptor madur s’imposa sobre l’experiència del jove que suposadament escriu. No és únicament que Pla fa escriure molt bé un jove de vint anys, sinó que de vegades el fa reflexionar com si en tingués més de cinquanta.

Un exemple il·lustratiu del que estic dient es pot comprovar en la valoració que fa Pla de la seua experiència com a estudiant universitari. En El primer quadern gris, pàgina 226, llegim:

«L’obsessió de la universitat persisteix. De vegades la somio. Em desperto a la nit, angoixat, pensant que l’endemà al matí haig d’anar a una classe o altra i que no sé la lliçó de memòria. Tot, els professors, els llibres, les idees, els bancs, els patis, les aules, els bedels, l’horari, les converses, els condeixebles… m’han deixat una impressió flotant d’angoixa i d’opressió, que és com un relleix de somnis desagradables.

El professorat! L’home més pedant que he conegut, ha estat professor meu. El més ase, també. El menys discret, el més inconscient, el més fracassat, el més malhumorat, el menys curiós, el menys responsable, també. Semblava que els havien triat. Si els comerciants, els industrials i els banquers fossin dins del comerç, de la indústria i de la banca el mateix que els catedràtics dins de la universitat, el món s’aturaria en sec i tot quedaria detingut i parat.» 

Aquest apunt es transforma en la versió definitiva publicada el 1966 en aquest altre text: