diumenge, 25 d’octubre de 2020

Fer classe a l’institut en temps de Covid

A l’institut on treballe, l’IES Lluís Vives de València, ja hem passat un mes de classe i fins ara, segons sembla, no hi hagut cap cas de covid, ni entre els alumnes ni entre els professors. Naturalment, això pot canviar per a mal en els pròxims mesos. Toquem fusta. Això sí, al meu centre s’hi estan aplicant al peu de la lletra les instruccions de la conselleria de sanitat, cosa que ha comportat la instauració d’un règim de semipresencialitat. Tots els grups s’han desdoblat, de manera que en les aules hi ha com a màxim quinze alumnes, que vénen al centre en dies alterns. Cal tenir en compte que no hi havia cap altra forma d’organitzar el curs. Al Vives, tots els grups estan a petar, especialment els de batxillerat. Per tant, si es volia complir amb la separació física mínima d’alumnes a l’aula, l’única possibilitat era —és— la semipresencialitat. Hi ha instituts, en canvi, on els grups de batxillerat tenen quinze o dotze alumnes. En aquests casos, és clar, poden anar a classe tots els dies, però no és el cas del Vives. La recerca de més espais, perquè tots els grups desdoblats poguessen venir tots els dies, tampoc no és una solució. No hi ha massa espais disponibles i, sobretot, farien falta més professors. I, com deia Josep Pla: i això qui ho paga?

El fet és que aquest estat de coses ha motivat les queixes d’alguns pares i mares d’alumnes, sobretot de segon de batxillerat, especialment desficiosos i neguitosos. Això sí, sense proposar en cap moment una solució concreta, que no existeix. Ara bé, és comprensible la seua preocupació. Hi ha instituts que per les seues circumstàncies (poc nombre d’alumnes en els grups de batxillerat) poden acollir tots els dies tots els alumnes i, per tant, aquests alumnes tindran avantatge sobre els del Vives, perquè, suposadament, acabaran millor preparats. En altres paraules: podran donar tot el temari, el sacrosant temari! La situació és més dramàtica en el cas de segon de batxillerat, perquè tenen la prova de la selectivitat, etc., etc. Tot això és cert. El règim de semipresencialitat té uns inconvenients que no discuteix ningú, i si s’ha triat al meu centre ha estat exclusivament per complir amb les instruccions sanitàries. 

Quan tot això quedat dit, però, potser convindria observar que la semipresencialitat també implica alguns avantatges. Sobretot: com que els alumnes estan ben separats els uns dels altres, no poden xerrar, i això permet donar les classes en millors condicions. Diguem-ho clar: un dels problemes màxims de l’ensenyament és la tendència a la xarrera compulsiva que mostra bona part de l’alumnat. A molts professors, en aquestes circumstàncies, els costa donar classe, i perden molt de temps reclamant una mica de silenci i d’atenció. Jo ja fa temps que vaig «solucionar» aquest inconvenient amb una mesura dràstica i senzilla: a qui xerra, el tire de classe. Al carrer! I cada expulsió comporta mig punt menys en la nota de l’avaluació. A la guerra com a la guerra. Evidentment, no tots els professors són tan males persones com jo.

Hi ha menys temps, és cert, però aquest temps es pot aprofitar millor. El professor, és clar, té l’obligació de saber-lo aprofitar, de no perdre’s en divagacions, d’anar al gra, de mostrar una mínima de capacitat de síntesi. També, és clar, caldria complementar aquestes classes amb activitats online. La retransmissió en streaming de les classes presencials no em sembla una bona idea. Molt més útil seria que els professors gravassen vídeos no massa llargs, d’un quart d’hora com a màxim, sobre determinades qüestions de la seua assignatura, que els alumnes podrien descarregar i veure totes les vegades que volguessen. El que passa és que això s’ha de fer bé i se li ha de dedicar temps. 

No m’oblide, però, que ara els alumnes passen més temps a casa, i que a casa alguns d’ells es dediquen a tocar-se el nas. És cert. Solen ser els mateixos alumnes que es toquen igualment el nas en classe. Finalment, no sé quina cara faran els qui ara protesten per la semipresencialitat quan arribe el moment, que arribarà, de tancar del tot escoles i instituts.

Cap comentari:

Publica un comentari