dimarts, 23 d’agost del 2022

La santíssima Trinitat


Divendres Sant 1966

La santíssima Trinitat: Proust, Joyce i Kafka. Mallarmé i Breton, els àngels terribles que l’escorten. De Proust, la idea que la literatura és una experiència específica, autònoma, no biogràfica. De Joyce, la idea de l’experiència literària com a escriptura de l’experiència. La forma de l’experiència com a escriptura… De Kafka, la idea del llenguatge com a ambigüitat, com a enigma, com a signe (ambigu). Dels tres, la literatura com a recerca, com a aventura, i no com a expressió. I també —n’és una conseqüència—, la literatura ho és tot i no res. Cada un, el seu laberint particular, en l’espai, en el temps, en el somni.

Deduir els principis d’una concepció de la literatura a partir d’aquests tres «pioners». Una metafísica de l’experiència elaborada al nivell del llenguatge, fonaments dels fonaments.

En diríem la concepció no-euclidiana, actual, de la literatura, definida per unes noves dimensions, que delimiten un nou món. L’autor com a producte, l’obra com a escriptura, la lectura no literal —perifràstica—, la decadència de les categories estètiques i psicològiques de la literatura com a expressió de la vida o com la seua representació. El caràcter no substancial, sinó estructural, funcional, de la literatura.

Josep Iborra, Diari 1965-1977. Institució Alfons el Magnànim, pàg. 69.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada