Lionel Trilling va escriure una vegada que Tolstoi, si no el més gran de tots els novel·listes, és sens dubte el més central de tots. És ell qui dóna a la novel·la la norma i el model de la realitat. És contra la seua obra que mesurem el grau de distorsió o d’exageració que els altres novel·listes fan servir per aconseguir els seus efectes. Per a Trilling, l’element més decisiu del realisme de Tolstoi és la peculiaritat de la seua mirada, una mirada plena d’afecte, per a la qual tot té una gràcia salvadora. Aquesta qualitat moral és la que produeix la il·lusió de realitat de les seues novel·les.
Per aconseguir aquesta impressió, hi va ometre bona part del que altres novel·listes inclouen. Sobretot, en va ometre el mal. Naturalment, hi apareix el sofriment, però no té mai l’horror específic que solem associar amb l’obra de Dostoievski. Alguns lectors poden tenir la sensació que, amb la seua preferència per les escenes de la vida familiar, Tolstoi ens ofereix en últim terme un idil·li de la realitat humana.
Enric Iborra, La literatura recordada. 101 contrapunts de lectures. Viena Edicions (fragment del contrapunt 99, pàg. 318)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada