Els problemes de distribució m’obliguen a reestructurar el club de lectura a Ambra

Fa un mes vaig anunciar en aquest blog (vegeu «Quan es retorna»: club de lectura de la llibreria Ambra de Gandia (gener-març 2023)) que de gener a març impartiré tres sessions del club de lectura organitzat per la llibreria Ambra de Gandia, agrupades amb el títol de Quan es retorna. Cada sessió estava dedicada a una novel·la —El coronel Chabert de Balzac, La dona d’en Martin Guerre de Janet Lewis i El difunt Mattia Pascal de Pirandello— relligades per un motiu temàtic comú: el del retorn. D’aquí el títol del cicle.

Aquest era el projecte inicial, però els problemes de distribució que està patint el llibre en català arran de la catastròfica fusió de les distribuïdores Àgora i Punxes en Entredos m’han obligat a reestructurar el que tenia previst. Maria Bravo, de la llibreria Ambra de Gandia, em va avisar que era gairebé impossible disposar d’exemplars de les novel·les de Janet Lewis i de Pirandello. Per tant, havia de substituir aquests dos llibres per uns altres, cosa que no ha estat gens fàcil, ja que molts dels títols possibles també es veien afectats per les dificultats de distribució. Al final, i per a eixir del pas, o del mal pas, he triat Una cambra pròpia, de Virginia Woolf, i Persuasió, de Jane Austen, totes dues editades per La Temerària. La novel·la d’Austen lliga una mica, encara que només siga una mica, amb el tema del retorn com a fil conductor del cicle. És la menys popular de les quatre novel·les canòniques d’Austen i l’última que va escriure. Harold Bloom afirmava que era la més estranya de les quatre. Potser és la millor.

D’altra banda, Jane Austen és un dels punts de referència més insistits d’Una cambra pròpia, un clàssic de la literatura feminista i un llibre molt suggestiu de crítica literària. Crec que als assistents al club de lectura els agradarà. A més, feia poc que havia llegit diversos escrits de crítica literària de Virginia Woolf, entre els quals aquest assaig. Una cambra pròpia era un llibre que tenia fresc i que no em suposava massa feina preparar-lo. I sobretot, l’argument decisiu: n’hi haurà exemplars a la llibreria. Un luxe en aquests temps que corren.