La literatura és un somni espuri

25 d’agost de 1968

El que jo somie no m’és indiferent. M’afecta profundament. És aquest fil misteriós, el fil que ens vam tallar en nàixer. El record del somni s’assembla al melic: un residu, una marca, d’una comunicació amb una altra vida. Quan somiem som, potser, un fetus, vivim la vida de fetus. Despertar és tornar a la llum, sortir de les tenebres d’un ventre fabulós i fosc d’on xuclem la substància d’una altra vida, una vida intrauterina.

En la vida de vigília podem veure el món de moltes maneres. Tenim una certa llibertat de moviments per a girar el cap —els ulls— a un costat o a l’altre. Però restem encadenats, fixats. Durant el somni, no tenim aquesta llibertat per mirar les coses per tots els costats. Per altra banda, cap cadena ens determina al nostre món habitual. Llibertat i necessitat tenen ara un altre sentit. El somni es desenvolupa pel seu compte, no hi som lliures de canviar les situacions, però aquesta necessitat ens allibera al mateix temps. La literatura és un somni espuri, falsificat.

Josep Iborra, Diari 1965-1977. Institució Alfons el Magnànim, pàg. 179.