M’he referit en unes entrades anteriors a algunes de les que ha publicat Jèssica Roca en el seu blog sobre l’obra literària de Josep Iborra, concretament sobre Breviari d’un bizantí (vegeu Llegir com un joc: una lectura de «Breviari d’un bizantí» de Josep Iborra i Llegint un microrelat de Josep Iborra). Ara s’ha embrancat en la lectura del Diari 1965-1977 i ha començat a escriure unes notes sobre la lectura que està fent d’aquest llibre. Ahir en va publicar les primeres, que podeu llegir fent clic en aquest enllaç: notes mentre llegeixo el diari 1965-1977 de josep iborra (I).
Un dels aspectes que fan més atractives aquestes notes és que no són una ressenya del llibre que comenta, una ressenya sumària i més o menys valorativa, sinó que reflecteixen sobre la marxa l’experiència d’una lectura que entra a fons en el llibre i que no se’l mira des de fora.
En el primer lliurament d’aquestes notes, Jèssica Roca assenyala un motiu recurrent del Diari: el món dels somnis. «És una part del jo que se’ns escapa?», es pregunta. Caracteritza Josep Iborra com un humanista amb mirada científica i es fixa en les entrades que deixen de banda la forma assagística per la del relat, com ara la de 10 de gener de 1970, «un relat magnífic que jo he titulat El rellotge». Adverteix que «tinc tantes notes als marges que m’és impossible exposar-les totes. I més que me’n sorgiran perquè és un llibre de molt àmplia visió i complet. Aniré anotant pensaments que em sorgeixin aquesta tardor a mesura que el llegeixi». Estarem atents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada