Tot el que no és estricte llenguatge científic —i encara! — és aproximat, poètic, intuïtiu, de vegades enlluernador, generalment inconcret i vague. Parlar és com caminar a les palpentes. Escriure és molt semblant. Fer-se entendre és molt difícil —probablement impossible. És la precarietat del llenguatge el que converteix els homes en solitaris. En la nostra solitud sabem que els pèsols tenen gust de pèsols; però, com que aquest gust és inexplicable, diem que són dolços, acollint-nos a la vasta vaguetat de la paraula.
Josep Pla, El que hem menjat (OC, 22)
Planiana: una sèrie de la serp blanca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada