Aquest fragment que Domènec Guansé va escriure sobre Josep Carner en Retrats literaris (Mèxic, 1947) va desaparèixer, és clar, en Abans d’ara (Barcelona, 1966):
«Sens dubte aqueixa ironia, índex verbal d’un entremaliat esperit, d’una crueltat infantívola que els anys han atenuat, li ha d’haver valgut, entre alguns disgustos, molts d’èxits personals. Devia ser, especialment, quan des de París servia la causa de la República i de Catalunya, un fibló mortal per als adversaris. Però potser arribà a renunciar a aquest joc de l’enginy per a ell massa fàcil, quan els derrotistes assetjaven per tot arreu i, ja més sarcàstic que irònic, declarava contundentment, amb el foc d’una passió gens dissimulada: “Encara que no quedessin contra Franco més que una prostituta i un lladre, jo estaria contra Franco!”»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada