Per què ens agraden els campanars i no ens agraden les antenes, encara que són construccions amb una finalitat comuna, que no és altra que la difusió d’una certa informació, a distància i sense fils? Aquest contrast de percepció és una conseqüència de la ruptura que va marcar el pas a l’edat contemporània. Els canvis van ser tan radicals que va ser impossible una transició com les que s’havien vist abans, en el pas d’una època històrica a una altra. Les noves antenes no es veuen com les hereves dels campanars.
A la ciutat de València tenim un parell d’exemples que ens fan especular sobre aquest hipotètic intent de fer una transició possible: les façanes de l’Ajuntament i de l’edifici de Correus. Joaquim Iborra tracta aquesta qüestió en l’article que va publicar dissabte passat a La Veu del País Valencià. Podeu llegir-lo complet fent clic en aquest enllaç: Una transició impossible: les façanes de l’Ajuntament de València i Correus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada