El que m’agradà potser més de París foren les llibreries. Quina meravellosa, abundant, riquesa de llibres! Jo em trobava en el millor moment per a comprendre aquella fabulosa quantitat de paper: ja feia un quant temps que m’agradava de llegir. Ara, és clar: si me’ls haguessin donats a la babalà, molts d’ells, no els hauria acceptats de cap manera. No hauria acceptat cap llibre acadèmic, per més ben fet que hagués estat, ni cap novel·la d’amor —en vaig veure tantes!—, ni cap llibre retòric purament verbal, sense cap realitat visible, ni cap llibre copiat —n’hi ha moltíssims, etc. És una qüestió, la dels llibres bons i els que no valen res, que, per poca sensibilitat que hom tingui, es resol de seguida. ¿Com es resol? No ho sé pas. És una cosa instintiva. No es tracta d’endevinar res. Es tracta de triar, d’una manera instintiva. Enmig del gavadal dels llibres inútils, hi ha els llibres bons. En vaig comprar alguns. Si no els hagués poguts comprar i hagués estat factible, els hauria robats. Jo volia tenir una petita biblioteca. Potser aquests llibres foren el seu inici.
Josep Pla, Notes del capvesprol (OC, 35)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada