Editorial Afers publicarà el meu pròxim llibre: «La vida somnàmbula»

Ara ja ho puc dir: Editorial Afers publicarà el meu pròxim llibre. Segurament, si tot va com està previst, apareixerà durant el primer trimestre del 2026 amb el títol de La vida somnàmbula. Aquesta setmana Vicent Olmos me n’ha enviat les primeres galerades.

Crec que aquest llibre és el més personal que he escrit fins ara, no sols perquè conté alguns passatges de caràcter més o menys autobiogràfic, sinó, sobretot, perquè hi tracte alguns dels motius que més em preocupen des de fa temps: en què consisteix escriure bé? Què diferencia els bons llibres del ranxo? També, els conflictes de simultaneïtat o d’encavalcament, i els que es produeixen a causa de desfasaments o de falta de sincronització, tant personals com col·lectius, que il·lustre i comente a partir d’algunes novel·les de la literatura italiana, com El Gattopardo i Els virreis. O la relació entre creació literària i crítica literària. Per què Joan Fuster i Lionel Trilling rebutjaven de ser considerats com a crítics literaris? Per què The Secret Sharer de Joseph Conrad era la narració preferida de Trilling?

Més motius encara: la relació conflictiva amb els records, les relectures, la biblioteca en flames que reclamava Boulez com a forma d’encarar-se amb l’acumulació cultural, la lletra morta, el destí de les biblioteques personals, el concepte de realisme moral, els malentesos que produeixen els elogis, la relació tòpica de la intel·ligència amb el pessimisme, la diferència entre resignació i acceptació, alguns tics lingüístics que deteste, com ara l’ús i abús de l’expressió d’alguna manera, la correspondència de Flaubert, que es pot considerar una enciclopèdia de la literatura, la contraposició entre grans autors i autors menors, Gramsci…

La vida somnàmbula no és un dietari ni un recull d’assaigs miscel·lanis. Encara que està formada per una sèrie de textos de diferent extensió, que es poden llegir de manera autònoma, es troben estretament relacionats: encavalcats i encadenats. De fet, troben el seu sentit complet fent-ne una lectura seguida. La divisió en paràgrafs i la separació dels diferents textos per una línia en blanc, són només convencions tipogràfiques per fer la lectura més còmoda, sense patir més del compte. He intentat aconseguir un text continu, com un sol bloc, a pesar de suprimir moltes idees intermèdies i de no fer sempre evidents les transicions entre els diferents temes tractats.

—I per què es diu La vida somnàmbula?

Ai! Això només es pot saber, si de cas, llegint el llibre.