Els resultats de la literatura són una cosa que puja i baixa; tot el que es fa en aquesta terra és igual. Les coses de vegades pugen i altres vegades baixen. Tot es fa segons els anys que es travessen. Només hi ha una cosa immòbil, fixa, terrible: la indiferència de la naturalesa. És per aquesta raó que en els meus escrits hi ha tantes coses sobre el clima, que, en definitiva, és la cosa més propera que tenim —sense saber-ne absolutament res— de la naturalesa. No he escrit mai la paraula Natura; si alguna vegada es troba en els meus llibres és degut al corrector de proves, que és, sempre, un personatge importantíssim i de tracte difícil, sobretot donada la meva ignorància. La paraula Natura és un gal·licisme primari: el que utilitza el poble és la paraula naturalesa, que jo sempre he escrit amb minúscula, com correspon a una paraula tan vasta, impressionant i decisiva. Si escrivim amb minúscula les paraules pare, mare, família, etc., ¿per què no hem d’escriure aquesta paraula de la mateixa manera? En aquest país no es pot fer res sense projectar-hi un punt de pedanteria. Sempre naveguem entre un milhomes i un copista. És horrible.
Josep Pla, Notes del capvesprol (OC, 35)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada