Una mostra de l’estudi acadèmic de la literatura

Literatura catalana contemporània: canvi i continuïtat recull els dotze estudis presentats a la VI Jornada Litcat de Grups de Recerca de Literatura Catalana Contemporània, celebrada a la Universitat de les Illes Balears el 13 de maig de 2022. Els editors, Maria Palmer i Clar i Pere Rosselló Bover, assenyalen en la Presentació que «la divisa “Canvi i continuïtat” recorre de cap a peus el present volum. No sols per uns continguts que oscil·len entre la tradició consolidada i la mirada innovadora, sinó també per les persones que participen de l’aplec: unes, amb una trajectòria intel·lectual sòlida dins l’àmbit universitari; d’altres, amb un recorregut investigador que just acaba de començar».

La majoria d’aquests estudis són una bona mostra de la literatura acadèmica actual entorn del fet literari. Acadèmica, en un doble sentit. D’una banda, en el sentit obvi que es fa des de l’acadèmia, des de la universitat; de l’altra, en el sentit no tan obvi que és una producció escrita que no va més enllà d’aquest àmbit, entre altres raons perquè no interessa a ningú i no la llegeix ningú. És una producció que es justifica sobretot perquè serveix per a fer currículum, cosa de gran importància per als directament interessats. L’argot acadèmic que s’hi fa servir, amb la intenció de fer un efecte de rigor i de mètode, no pot dissimular la inanitat del contingut, l’obvietat de les observacions, la inflació verbal, el caràcter escolar de tot plegat.

Fem-ne un repàs ràpid, amb uns quants exemples. Caterina Riba dedica un estudi a la poesia de Maria Sevilla, que s’inclou en «l’anomenada poesia sonora polipesia, en la qual entren en joc la posada en escena, la música electrònica i la il·luminació». Més concretament, la «música electrònica (sense lletra ni melodia) li permet superar la narrativitat i fer una reivindicació del soroll».

Continuem. Xavier Hernàndez-i-Garcia signa La musicalització de la poesia en Joan Fuster. Un estudi intermedial dels poemes «Bach» i «Chopin». Prèviament a l’anàlisi d’aquests dos poemes, l’autor dedica unes pàgines a indagar en el concepte d’intermedialitat, els seus diferents tipus, etc. El concepte es refereix simplement a les relacions entre els diferents mitjans de comunicació i l’expressió artística. Però es pot aprofundir més, com fa un Wolf citat per l’autor, que ha descrit la intermedialitat com la participació de més d’un mitjà en la significació d’un artefacte humà, o Irina O. Rajewsky, igualment citada, que la considera, en un sentit més ampli, com «qualsevol transgressió de fronteres entre mitjans convencionalment diferenciats». Ja en sabem més.

En La pirateria de l’edat moderna a les Illes Balears a partir de tres poemes de Miquel Costa i Llobera i d’Els captius (1665) de Maria Antònia Salvà, Ivan A. Costa analitza quatre poemes que tracten aquest tema «de maneres generalment paregudes però diferents». A destacar, que en tots quatre poemes «es comparteix un rebuig a la violència i a la desgràcia, independentment de la religió de les víctimes». Per tant, la lectura d’aquests poemes contribuirà a fer del lector una persona decent i com cal. Això és una cosa que no té preu.

En El crac financer del 2008: seqüeles psicològiques i esfondrament afectiu en Maria Guasch, de Teresa Iribarren i Júlia Ojeda, les autores remarquen que Guasch «en situar al centre del relat una subjectivitat femenina, tanmateix, subverteix les directrius canòniques», perquè la narració sobre els efectes del crac del 2008, «que posa en el centre les seqüeles psicològiques i l’esfondrament afectiu que pateixen els personatges, és eminentment ginocèntrica». I no sols això. Guasch, a més, «entronca amb l’àmplia producció literària i els discursos filosòfics que aborden la precarietat com a condició del nostre temps, i que deslegitimen la ideologia del progrés». Fa bonic acabar un text, més encara si és acadèmic, amb un gong ben ressonant.

Irene Zurrón Servera arriba a la conclusió en El subjecte arbori en la darrera narrativa de Mercè Rodoreda, una mirada ecocrítica i posthumanista que el món literari de Rodoreda és «post-humà i post-antropocèntric i, impulsats per una violència extrema, els personatges se situen als marges d’allò que és humà. Així, sorgeixen nous monstres, éssers fronterers, subjectes arboris que defugen la civilització». El que més m’ha agradat d’aquest article és el títol.

Simona Škrabec signa l’últim estudi recollit en aquest volum: Per què no dormen els poetes? És el més llarg de tots i està dedicat a fer una exegesi de «S-Bahn», un dels poemes més hermètics o més difícils de Gabriel Ferrater. La lectura de l’estudi de Škrabec resulta sovint més àrdua que la del poema de Ferrater, cosa que no deixa de tenir el seu mèrit. De més a més, Škrabec té temps d’intercalar-hi nombroses digressions, tant si vénen a tomb com si no. La coherència en pateix, però la lectura es fa més amena, més entretinguda. Així, després de constatar que «difícilment em puc imaginar un document més colpidor de com l’amor no basta per construir una relació fèrtil que la correspondència entre Paul Celan i Ingeborg Bachmann» i que «en la seva relació s’hi va entremesclar tot l’espai referencial fins al punt que es va produir un des-encontre irreparable», ens recorda que Celan es va suïcidar llençant-se al Sena. Ingenorg Bachmann no es va suïcidar, però gairebé. El dia que va morir, fumava al llit, sola, en un hotel a Itàlia, i la camisa de dormir que portava es va encendre. La camisa de dormir era de fibres sintètiques. Škrabec escriu el següent comentari, anacoluts inclosos: «És el món en el qual vivim, el de fibres sintètiques altament inflamables, estem exposats al perill en qualsevol recer, en qualsevol situació. Nosaltres mateixos som només un producte que es ven i es compra i el preu del qual es negocia a la menuda, com apunta Gabriel Ferrater a “Com Faust”.»

De tota manera, en aquest volum hi ha dos estudis seriosos, la lectura dels quals no constitueix una absoluta pèrdua de temps. Ben al contrari. Es tracta d’El somni d’una nit d’estiu en la traducció de Josep Carner: la recepció, de Marcel Ortín i Viaje en autobús de Josep Pla. Un retrat moral de la postguerra, de Xavier Pla.

(Publicat al Blog de l'Escola de Llibreria.)