Només cap al final de la seua vida, Josep Iborra es va decidir a publicar una part de la seua obra literària més personal, que fins aleshores havia quedat relegada com una activitat privada. El resultat van ser dos reculls d’assaigs, Inflexions (Bromera, 2004) i Breviari d’un bizantí (Arola, 2007). Aquest últim llibre ja fa temps que no es distribueix a les llibreries. És per això que hem decidit fer-ne una nova edició, revisada, que s’acaba de publicar en règim d’autoedició a la plataforma Amazon Publishing. S’ofereix en format electrònic i imprès en paper.
L'autor hi va recollir una tria representativa dels manuscrits que havia anat acumulant al llarg dels anys. El 2021, la Institució Alfons el Magnànim va començar a publicar aquest vast material inèdit en la sèrie Obra literària de Josep Iborra, de la qual han aparegut fins ara cinc volums. Breviari d’un bizantí, un dels millors llibres de prosa assagística de la literatura catalana, és una bona porta d’entrada a aquesta obra.
Perquè us en feu una idea, podeu llegir aquest text que va redactar ell mateix per presentar aquest llibre:
«Breviari d’un bizantí. Està format per textos breus, diversos, que poden ser llegits en qualsevol ordre, ja que són independents, tot i que responen a una mateixa actitud intel·lectual, moral i estètica. No és pròpiament un diari en el sentit circumstancial.
L’adjectiu bizantí remet a l’accepció general i habitual del mot, referint-se a aquells intel·lectuals de Bizanci que discutien sobre el sexe dels àngels mentre la ciutat era assetjada per les tropes enemigues. Si jo he utilitzat aquest mot és, primer perquè no parle dels grans problemes que ocupen el nostre temps, reiteradament tractats —globalització, guerres, canvis climàtics, etc.—, sinó d’una problemàtica subjectiva. I ho faig, en diríem, un poc bizantinament, jugant amb els mots i les idees, filant prim, exagerant deliberadament, desplaçant les qüestions, regirant-les o cercant el costat ambigu o paradoxal amb què se’m presenten les coses, els homes, la vida, la política, la literatura i les arts, la música.
És en referència a aquest tòpic que he posat com a títol del llibre Breviari d’un bizantí, un conjunt de petites especulacions un poc extravagants o paradoxals. Com buscar tres peus al gat i no trobar-los. D’altra banda, ser bizantí vol dir també aïllar-se, no tenir massa en compte la situació històrica concreta que l’envolta. O, si més no, no prendre-la com a objecte d’una reflexió.
Els textos reunits discorren per diferents registres o nivells formals. N’hi ha que són purament especulatius, encara que adopten una forma narrativa o parabòlica. També n’hi ha de més llargs i de més curts. N’hi ha que són com narracions aforístiques. Crec, però, que hi ha unitat en aquesta miscel·lània. Es tracta de branques d’un mateix tronc, variacions d’una forma o altra, sobre tòpics i problemes humans, morals i culturals que poden tenir un interès general.
Aquest mosaic que he tractat de fer entre peces aparentment heterogènies, es pot llegir crec, còmodament, perquè està escrit d’una manera molt condensada i diversificada. Es va botant d’un tema a altre encara que hi ha uns quants punts bàsics que remeten a les meues obsessions personals.»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada