Repasssant «Resurrecció» de Tolstoi

Avui, de matí, m’estic una bona estona fullejant Resurrecció de Tolstoi en la traducció al català de Rossend Llates i Alfons Maseras, publicada per Proa el 1928 en dos volums. No s’ha reeditat des d’aleshores ni s’ha tornat a traduir. Com que prompte comentarem Khadjí-Murat en el curs de literatura universal, estic repassant altres obres de Tolstoi. M’agradaria fer-ne una tria d’alguns fragments significatius per complementar el comentari de Khadjí-Murat.

Hi ha una escena de Resurrecció que tinc gravada en la memòria i que he pogut localitzar de seguida. Al capítol 16 de la segona part, Nekhludov, el personatge principal, s’entrevista amb un funcionari important per plantejar-li un assumpte que el preocupa. Aquest funcionari acabava d’esmorzar en el moment en què arriba Nekhludov i «com solia fer, estimulava la digestió fumant un cigar i caminant amunt i avall del seu despatx». El narrador no diu en cap moment que a aquest personatge tant se li’n dóna el problema que li planteja Nekhludov. Simplement, remarca de tant en tant la seua preocupació perquè la cendra del cigar no caiga a terra. El funcionari conclou l’entrevista preguntant banalment a Nekhludov si ve sovint a Peterbug, «sostenint el cigar de manera que la cendra no caigués; però com que tanmateix anava a caure, anà a deixar-la amb precaució al fons d’un cendrer».

Continue fullejant i em crida l’atenció una comparació. La tenia subratllada, però no la recordava: «Des de l’instant que havia tornat a veure la noieta, Nekhludov havia sentit renéixer en ell el desig antic. Com abans, no podia estar-se de sentir una sincera emoció quan s’adonava del davant blanc de Katutxka; ni sentir sense gran satisfacció la seva veu, el seu riure, el soroll de les seves passes; ni sofrir amb indiferència, sobretot quan ella reia, l’esguard dels seus ulls negres com a móres mullades». L’esguard dels seus ulls negres com a móres mullades. La veritat és que la comparació és més sorprenent que precisa. Al mateix temps, és estranyament efectiva. 

Una mica més avant, m’ature en aquesta frase, que també havia subratllat. En una missa, «imitant els grans, les criatures pregaven amb fervor, sobretot quan algú les mirava». Trobe de seguida un altre fragment en la mateixa línia: «Els ulls se li mullaven de llàgrimes: bones i dolentes. Bones, en tant que llàgrimes de felicitat, nascudes del desvetllament de l’ésser moral adormit dintre ell feia anys; però també dolentes, perquè eren llàgrimes de tendresa per ell mateix i per la bondat de la seva ànima». La Rochefoucauld.

Torne a llegir el capítol 39 de la primera part, que conté la cèlebre descripció d’un ofici religiós al presidi. Aquest capítol, que aprofitaré en el curs, il·lustra d’una manera perfecta la tècnica principal de Tolstoi per descriure una escena o una situació: descriure-la com si la veiés per primera vegada, sense comprendre-la. La «incomprensió» novel·lística és un procediment fonamental a l’hora de desemmascarar el convencionalisme i el mecanicisme que impregnen els fets de la vida social. Aquesta tècnica la van fer servir sovint els il·lustrats, com ara Montesquieu en les Cartes perses o Voltaire en Càndid. 

Un altre fragment d’aquesta novel·la que vull comentar en el curs és l’extraordinari capítol 17 de la primera part, en què es consuma la seducció de Natutxka per Nekhludov. L’escena transcorre en una nit «fosca, humida, càlida; una boirina blanca, produïda a la primavera per la fosa de les neus, emplenava l’aire. De la riera, a cent passes de la casa, venien uns sorolls estranys: era el glaç que cruixia». 

M’agradaria tornar a llegir Resurrecció. Però ara no puc. Com a mínim, fullejant-la una mica he refrescat el record que en tenia. Si la voleu llegir en català, encara podreu trobar en uniliber alguna còpia, amb els fulls esgrogueïts, de l’edició de Proa.