Oh, ser a Anglaterra, ara
que hi llu l'abril i l'herba és clara
quan tothom a Anglaterra, un matí,
veu que acaba d'eixir
als tanys d'alguna ajupida bardissa,
enllaçada a la soca d'un om, la fulla movedissa,
mentre el pinsà refila a l'hortet remorós:
ai, a Anglaterra, qui hi fos!
I després de l'abril, que el maig resplendiria,
quan fa niu el pit-blanc i l'oreneta cria.
El meu perer tot florit, ben arran
de la cleda ja escampa pel trèvol, decantant-se,
rosada i flors, i el tord prudent s'atansa
a la branca ajupida, i refila el seu cant
dos cops, perquè no et pensis que ha oblidada
la primera, la dolça tonada!
I encara que amb el gebre s'enfredoreixi el prat,
joiós serà el migdia, quan s'hauran desvetllat
els ranuncles, que treuen per als infants florida,
més brillants que la flor del meloner, potser massa guarnida.
Robert Browning (1812-1889)
(Marià Manent, Poesia anglesa i nord-americana. Alpha)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada