Encara queda estiu, certament, però no es pot dir el mateix de les vacances. Al principi, semblaven tan llargues que no s’acabarien mai; com a mínim, que donarien molt de joc. Ara veig que només me’n queden les escorrialles, pràcticament no res. Com sempre, no he pogut llegir tot el que m’havia proposat. A més, m’adone que hauria de parar i dedicar el temps que encara em queda a prendre notes i a repassar alguns dels títols llegits, sobretot alguns assaigs de crítica literària sobre el concepte de realisme literari, una qüestió que he volgut aprofundir aquests mesos. La solució, però, no és deixar de llegir i dedicar-se només a repassar-los i estudiar-los, sinó posar-se a dieta. Atenció: fer dieta no és dejunar. Cal continuar llegint.
Durant aquest final de les vacances, doncs, he seguit una dieta literària a base de la Bíblia, Shakespeare i Montaigne. Es tractava de triar uns aliments bàsics, tonificants, sense additius ni conservants, sense refregits, com una manera de recuperar forces i reprendre impuls, deixant descansar una mica la memòria, netejant certes influències malsanes. Concretament, el Pentateuc, alguns dels Shakespeares traduïts per Joan Sellent (Ricard II, Conte d’hivern, El mercader de Venècia, El somni d’una nit d’estiu i Nit de Reis) i alguns assaigs de Montaigne, a l’atzar, que he llegit molt lentament. Em trobe molt millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada