La feina s’acumula

He dedicat tres de les últimes entrades d’aquest blog a recomanar la lectura de la Ilíada en la traducció de Montserrat Ros, recentment editada per Adesiara. En realitat, no és una recomanació. Crec que ha quedat prou clar que es tracta d’una lectura obligatòria, que demana temps i una concentració especial. Ara he d’advertir-vos que la feina se’ns acumula. Aquesta setmana acaba d’aparèixer un altre llibre que també és de lectura obligatòria, inexcusable: el Curs de literatura catalana contemporània, de Gabriel Ferrater, que arreplega, en un sol volum, la transcripció de les conferències que va impartir durant els cursos 1965-1966 i 1966-1967 per encàrrec de la Càtedra de Llengua i Literatura Catalana de la Universitat de Barcelona. 

El contingut d’aquestes conferències, que van ser gravades en cinta magnetofònica, havia estat publicat pòstumanent de manera dispersa, de manera que s’havia de consultar en publicacions diferents, moltes d’elles exhaurides i descatalogades. Ara les tenim totes aplegades en un sol volum, que inclou, a més, les conferències sobre el Nabí de Carner, inèdites fins ara, i tots els apunts de les classes que no es van enregistrar. Jordi Cornudella, autor d’aquesta edició, ha aprofitat la feina —la feinada— dels editors anteriors, però com ell mateix declara «he tornat a compulsar els textos editats amb les transcripcions i amb els enregistraments originals, i no m’he estat de fer marxa enrere en certes decisions editorials quan m’ha semblat que convenia». Com a apèndix del Curs, s’hi ha inclòs una doble conferència panoràmica que Ferrater va pronunciar, poc abans de la seua mort, davant d’un públic d’estudiants de batxillerat. Aquesta conferència, localitzada per Jaume Subirana, havia estat editada en el volum Gabriel Ferrater ‘in memoriam’, del 2001. 

L’octubre del 2010, quan encara no feia un mes que havia obert aquest blog, hi vaig publicar una ressenya del llibre Tres prosistes (vegeu «Tres prosistes» de Gabriel Ferrater), que recollia l’edició de les conferències de Ferrater sobre Ruyra, Víctor Català i Pla. Hi afirmava que «juntament amb la Literatura catalana contemporània de Joan Fuster, aquestes conferències de Ferrater crec que són l’aproximació més intel·ligent i més suggestiva a la literatura catalana contemporània. En aquest conjunt de llibres Ferrater enfoca la literatura catalana en gran, és a dir, la situa i l’explica en relació sempre al sistema general de la literatura europea. I s’hi aproxima amb una gran varietat de procediments, des de la psicoanàlisi a l’apunt sociològic o històric, passant pel comentari estilístic o estrictament lingüístic, o les anècdotes personals. Són una mostra de la varietat de coneixements i interessos de Gabriel Ferrater, de la seua intel·ligència enorme, del seu inconformisme enjogassat, volgudament provocatiu». 

Aquest cap de setmana he llegit, o rellegit, llapis en mà, aquest Curs, que està centrat en els següents escriptors: Josep Carner, Guerau de Liost, Carles Riba, J.V. Foix, Joaquim Ruyra, Víctor Català i Josep Pla. Per a mi, des de fa ja molts anys, aquests textos de Ferrater han representat un conjunt de referències, d’observacions i de suggeriments obsessius, a què sempre retorne. De vegades, és cert, Ferrater pot incórrer en alguna generalització abusiva, o no pot resistir la temptació de la boutade, però tot això no té cap importància. Ferrater parla de tots aquests escriptors a partir del comentari de textos concrets, de manera que ensenya a llegir uns autors que no són precisament fàcils. Les pàgines dedicades a Carles Riba són encara avui la millor introducció que es pot llegir a la seua obra. En fi, quan abans he remarcat que es tracta d’un llibre de lectura obligatòria, no estava recorrent a cap hipèrbole. 

El volum del Curs porta una faixa, que diu: «Un festival de la intel·ligència». A més d’un eslògan publicitari, és una descripció exacta d’una de les característiques principals d’aquest llibre.