Per què ens repel·leix una història amb lliçó moral, i més encara si és la tradicional? Per què els «bons sentiments» produeixen —com deia Gide— mala literatura? És un reflex inconscient contra la moral? És que cerquem en la literatura una «altra cosa», una «altra vida» que tanmateix estiga dotada d’estimulants morals? La paradoxa de la literatura moralitzant, fins i tot per a qui l’accepta. Trobem més gust en una literatura amoral o immoral (Wilde, Sade). Es tracta d’una alliberació dels tòpics morals que ens envolten?
La literatura és l’experiència d’una vida lliure. Un experiment marginal, subtilment lligat amb la vida moral corrent?
Josep Iborra, Diari 1965-1977. Institució Alfons el Magnànim, pàg. 252.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada