Joaquim Iborra ha publicat avui un altre article en La Veu del País Valencià. Entre altres qüestions, es pregunta quina idea es fan de la naturalesa els qui volen «naturalitzar» l’espai urbà. Aquí en teniu un fragment. «Dels seixanta-sis sentits del terme “natural” que distingia Lovejoy en la història de les idees, a quin es deuen referir? Caldria afegir a la llista el de la naturalesa com a escenografia, com a decorat superposat a una ciutat. És el que millor s'ajusta a aquest despropòsit. Potser exagere si dic que el resultat d'aquestes transformacions m’horroritza tant com l’estat previ (quan el carrer és una carretera), perquè no sempre la proposta que ens fan és tan horripilant. Però no crec que haja triat l’exemple amb mala fe. En trobareu moltíssims similars, almenys en la intenció. En la seua materialització també, si bé en diferents graus. Per exemple, la conversió de la plaça de la Reina de València en zona de vianants. Tothom està content i jo també estic content. Fins i tot la dreta, encara que no gose manifestar-ho obertament. Ara bé, quan hi arribe des del carrer sant Vicent i em trobe amb aquest oasi exòtic taponant l’accés a la plaça, què voleu que us diga? Em fa la impressió d’aplegar al vestíbul d’un hotel Resort. No és aquesta l’estètica típica d’aquests complexos turístics?»
Podeu llegir l’article complet fent clic en aquest enllaç: Naturalitzar la ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada