Clixé cremat per la llum

1971-1972

Davant de la façana reste estrany, gairebé tan estrany com algú que no hagués entrat mai a la casa. Darrere de la porta hi havia una sala ampla, però ja no hi veig res més. Tot fosc, amagat per l’ombra de la memòria. A la dreta, potser a la dreta, un petit requadre que fa veure una taca de llum, l’únic residu d’aquesta memòria. El que deixa veure és una cortina de canuts grocs. A dins hi vivia algú. Fora d’això, només hi ha la façana amb un balcó i una bandera. Darrere d’aquesta paret vivim, vivíem. Tanmateix, ara tot fosc i un silenci. Ningú no passa, cap gest, cap figura. Una memòria que s’ha buidat, una casa abandonada, sense foc i sense veus. Devia haver-hi una escala. A la dreta, a l’esquerra? Pujaria i baixaria tantes voltes! Res, però, s’hi veu en aquest clixé cremat per la llum, una llum que ara no hi és. Només resta aquest porxo negre amb una taca de llum. Tot és fosc a dins, darrere de la façana. Enmig del racó que formava, em plante i me la mire, definitivament exiliat.

Josep Iborra, Diari 1965-1977. Institució Alfons el Magnànim, pàg. 489.